Resultats de la cerca
Es mostren 3559 resultats
vot del poble
Cristianisme
Prometença feta a Déu o a alguns sants, gairebé sempre amb motiu d’alguna pesta o calamitat pública, que obliga un poble o una vila a celebrar la festa d’algun sant, fer una processó, celebrar alguna missa o alguna altra pràctica piadosa.
Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera
Maria Carbonell i Mumbrú
Música
Pianista catalana.
Estudià piano i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i després amplià la seva formació com a instrumentista amb Blanca Selva Molt aviat inicià una brillant carrera com a concertista El 1963 es destacà en una sèrie de recitals en què interpretà la integral de les 32 sonates de L van Beethoven Formà duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià Fou professora de piano de l’Acadèmia de Música de Barcelona i de música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona
Modest Rodríguez i Cruells
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i crític d’art.
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es dedicà també a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura Exposà als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, Reus, la Selva de Mar, etc Com a crític d’art collaborà en Revista Europa , a Canigó i a Batik Fou membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art
Áron Tamási
Literatura
Escriptor hongarès.
De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial
Isabel Segura i Soriano
Literatura catalana
Historiadora, assagista i editora.
Ha dirigit les colleccions literàries “Clàssiques Catalanes” i “Clàssiques i Contemporànies” La Sal, Edicions de les Dones Ha publicat els assaigs Revistes de dones 1846-1935 amb M Selva, 1984 i Un dia qualsevol història de la vida quotidiana de les dones 1989, l’obra de biografies Guia de dones de Barcelona premi 8 de març-MA Capmany 1993, els llibres de viatges Viatgers catalans al Carib Cuba 1997 i 7 passejades per l’Havana 1999, i l’assaig-antologia Cuba en la literatura catalana amb À Broch, 2002
Tordera
La plaça Nova de Tordera i l’església parroquial de Sant Esteve
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la vall baixa de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…
Pere Blai

Façana del Palau de la Generalitat de Catalunya, dissenyada per Pere Blai
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar.
Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat…
família Bellsolell de la Torre
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes d'Arenys de Mar.
Des del 1666 fins al 1838, Salvador, Francesc, Josep, Antoni i Martí, cinc generacions d’aquesta família de la Marina de la Selva, deixaren un preciós testimoniatge en forma de llibre de memòries que permet seguir el bategar de la història d’un mas català durant més de cent cinquanta anys Aquestes anotacions es troben en un volum dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar que acomplia distintes funcions canelar, diari, llibre de memòries i copiador de documents o d’altres textos, corresponent la responsabilitat dels registres al titular del mas, el qual l’anava traspassant al seu…
Incendi de grans proporcions a l’Amazònia
El Govern brasiler demana ajut al Consell Humanitari de l’Organització de les Nacions Unides per apagar l’incendi que des de fa dos mesos crema a l’Amazònia Fins ara, les flames han cremat 37000 hectàrees, majoritàriament de sabana i selva tropical, a l’estat de Roraima, i amenaça la reserva de la tribu ianomami La sequera que afecta la zona des del setembre passat és una de les causes que han facilitat la propagació de l’incendi i no és fins al principi d’abril que el foc és controlat gràcies a l’arribada de la pluja
el Ridaura

El Molí de Ridaura
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riu
Curs d’aigua del sector sud del Baix Empordà.
Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina