Resultats de la cerca

El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona

Situació Base de la torre del primitiu castell, reconstruïda parcialment i unida a una altra edificació més moderna EFS El castell de Sant Domí, avui propietat particular, és situat a la població del mateix nom, que es troba al nord-oest de Sant Guim de Freixenet Mapa 34-15 390 Situació 31TCG681141 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005, que surt de Sant Ramon en direcció a Sant Guim de Freixenet a 1 km d’aquesta darrera població s’arriba a Sant Domí JRG-DRR-JIR-JMT Història El lloc de Sant Domí s’originà probablement a mitjan segle XI a partir d’una antiga parròquia amb aquest sant…

Situació Absis de l’església, amb una decoració d’inspiració llombarda de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és al costat de la casa de Valldecerves, a l’extrem nord-est del terme Mapa 35-16419 Situació 31TCF736928 Per a arribar a l’indret des de Valls, cal anar fins al Pont d’Armentera i des d’allí prendre la carretera local T-213 en direcció a Igualada Després de passar el nucli d’Esblada, cal agafar un trencall a mà dreta, a l’altura del quilòmetre 20,7 de la carretera, que condueix al mas de Valldecerves JAA Història Aquesta petita església romànica té…

L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan s XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al s XVIII en depèn el santuari i antiga collegiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes

Port fluvial, a la desembocadura del Trubeš a l’Oka, és una ciutat industrial indústries alimentàries i de la construcció Té quatre instituts superiors i set escoles tècniques Fundada a la primeria del s XIII, substituí l’antiga ciutat s XI, destruïda pels mongols 1237 Fou ducat independent de Moscou fins el 1521 Conserva les esglésies de la Dormició de Maria s XIV i de l’Arcàngel s XV

Els darrers anys ha tingut un fort increment de població, i forma part del nucli urbà d’Andorra la Vella i les Escaldes Són remarcables alguns bells exemplars d’antigues cases pairals i el pont dels Escalls sobre la Valira d’Ordino L’església de Sant Jaume, derruïda, és mencionada, a la primera meitat del s XI, entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Alt Urgell

Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat

El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats

És situada a la vora esquerra del Gui Jiang, tributari del Xi Jiang, a la principal ruta des de la Xina central a Canton És un important centre comercial i de transports i, tradicional centre artesanal, ha esdevingut nucli industrial des del 1950, amb indústria química, de fabricació de motors i equipament agrícola, de paper, tèxtil del cotó i, sobretot, alimentària sucre i olis És un centre cultural, amb universitat

Institució procedent, segurament, de les antigues tribus eslaves, perdurà, de diversa manera, en la institució política de l’estat rus El seu poder, a més, variava d’una ciutat a una altra i fou a Novgorod on assolí el grau màxim de poder, especialment durant els s XI-XII Suprimida pels mongols s XIII, sobrevisqué encara esporàdicament en algunes ciutats, i ja no com a institució independent, fins al s XV