Resultats de la cerca

El 1942 interpretà el seu primer film El peñón de las ánimas de M Zacarías Formà parella amb Jorge Negrete, que fou el seu tercer marit, i molt aviat es convertí en la primera i única vamp del cinema mexicà Treballà per tota l’Amèrica Llatina i també per Europa, on gaudí d’una gran popularitat Sobresortí en les obres dirigides per Emilio Fernández Enamorada, Río Escondido, Belleza maldita , així com a French Can-Can 1954 de J Renoir, Los ambiciosos 1959 de L Buñuel, La casa de cristal de L Alcoriza 1967, i La Generala 1971, de J Ibáñez, després de la qual es retirà…

Prudenci el canta vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte La seva vida és coneguda per una Passio tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llançat a la mar Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d’on hauria estat llençat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia És molt popular a Catalunya i al Narbonès, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom La seva festa se…

Deixeble d’Antoni Marzo Al cap de vint-i-cinc anys d’activitat obrí un taller, on, sol o amb el seu germà Carmel, féu nombrosos monuments funeraris Excellent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de dues-centes imatges, esparses pel País Valencià, Pamplona, Saragossa i Montevideo sobresurten el Davallament església de Sant Francesc, Oriola i l' Oració a l’hort, de Sagunt La seva obra més ambiciosa fou la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que componien el retaule major de la seu de València Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles Seguí…

Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…

Tenia inicialment una exposició permanent de productes en un pavelló inflable, installat expressament a la Diagonal de Barcelona L’any 1976 —en què es constituí la fundació BCD—, traslladà la seva seu al passeig de Gràcia i intensificà les seves activitats, assessorant empreses i establint contactes entre aquestes i els dissenyadors L’any 1985 inaugurà un important Centre de Disseny Assistit per Computadora CAD/CAM Ha presentat diverses mostres panoràmiques del disseny català i espanyol a París, Stuttgart i Brusselles Pertany a l’International Council of Societies of Industrial…

Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976,…

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

La primera referència d’aquesta parròquia data de l’any 1129, en què Roger Clezne donà a Santa Maria de la Seu la meitat del delme de la parròquia de Santa Coloma de Larven , encara que l’esment més antic del lloc, més concretament del seu castell data del 1079 En la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre els anys 1314 i 1315 consta, dins el deganat de Montenartró, l’església de Santa Coloma de Lartven En les visites pastorals del 1575 i 1758, ja dins l’oficialat de Sort, Santa Coloma de Llarvén apareix com a sufragània de…

Domus de Santa Coloma de Montbui Domus erigida a Santa Coloma de Montbui actualment Santa Margarida que domina la població Pròpia dels enfrontaments feudals del segle XIII, formava part del conjunt de domus que el vescomte de Cardona pretenia emprar per tal d’afermar el seu domini de la Conca d’Òdena La infeudà als Montbui, i l’enfrontament entre els Cardona i els Montbui a mitjan segle XIII permeté que aquests hi afermessin el control Precisament, l’acolliment dins de la domus d’Arnau Tort, que havia fet mal en un molí de Berenguer de Cardona, fou adduït pel vescomte contra el…

El poble de Castelló de Tor és situat al NW del terme municipal, prop de la riba dreta de la Noguera de Tor, 1 km aigua amunt de la confluència amb la Noguera Ribagorçana L’església de Sant Esteve de Castelló de Tor probablement ja existia al segle XI, car en la venda del castell de Castelló l’any 1040, els comtes Ramon III i Ermessenda de Pallars Jussà consignen també suas parrochias Posteriorment el temple de Sant Esteve restà vinculat a la parròquia de Sant Martí de Llesp i a la seu de Roda-Lleida Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és modern Emplaçat…