Resultats de la cerca
Es mostren 119426 resultats
sinople
Sinople
Heràldica
Dit del color verd, representat gràficament per un ratllat diagonal que va del cantó destre del cap al sinistre de la punta.
sinergia
Biologia
Associació o cooperació de moviments, d’actes, d’òrgans, de formacions anatòmiques, etc, per tal de dur a terme una funció determinada.
sinecura
Càrrec retribuït que no causa gens o gairebé gens de treball.
sinècdoque
Retòrica
Figura que consisteix a estendre o restringir el significat d’un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l’espècie o l’espècie pel gènere, etc.
síndrome
Patologia humana
Conjunt de símptomes i signes que defineixen clínicament un estat patològic; pot posseir diverses etiologies i correspondre a més d’una malaltia.
simposi
Història
Nom donat a la segona part dels banquets celebrats pels grecs i pels romans, en els quals els comensals bevien d’acord amb la prescripció del simposiarca (el rex convivii dels romans), cantaven poemes (escolis), recitaven poesies o conversaven.
simplista
Que no sap, que no vol veure o tenir en compte, la complexitat d’un afer, d’una situació, d’una qüestió, etc, jutjant-los més simples que no són.
simpatitzant
Que mostra simpatia envers un partit, una doctrina, etc.
simonia
Història
Dret canònic
Compra i venda de coses sagrades.
El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc en canvi d’un preu temporal diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nulles totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia Condemnada ja pels concilis d’Orleans 553, 549 i de Clarmont d’Alvèrnia 535, fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de prebendes, comendes,…
simitarra
Militar
Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ampla en el seu extrem, tallant en la seva part convexa, usat a l’edat mitjana principalment per àrabs, turcs i perses.