Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
base dels índexs
Matemàtiques
Valor estadístic emprat com a referència de les expressions que permeten el càlcul dels índexs numèrics, corresponent a la intensitat o a la mitjana de la intensitat d’un determinat fenomen en un lloc i durant un cert període de temps.
En una sèrie cronològica hom anomena any-base l’escollit com a referència i que té assignat un índex, usualment de valor 100
maquetista
Disseny i arts gràfiques
Professional gràfic que maqueta llibres o revistes tenint cura de tots els detalls: format, mides de la pàgina, cos i família de text, mida i col·locació de les illustracions, elecció de folis i titulars, càlcul del nombre de ratlles, etc.
aberració geomètrica
Física
Aberració que té origen en la forma de la superfície del diòptric o en la manera d’incidir el feix lluminós sobre el diòptric que es produeix també amb llum monocromàtica (astigmatisme, coma, distorsió, aberració d’esfericitat, aberració de curvatura.
palanquí
Transports
Aparell emprat per a treure embarcacions i constituït generalment per dos bossells, l’un lligat a una estaca clavada a terra i l’altre a l’embarcació, pels quals passa una corda fermada a bord, tirada per homes o per animals.
orohidrografia
Geomorfologia
Hidrografia
Part de la geografia física que tracta del relleu i de les aigües i, en certa manera, de les interferències o influències mútues: traçat fluvial segons la diferent duresa del rocam, acció de les aigües en els processos erosius, etc.
orelló
Agronomia
Cadascuna de les dues peces metàl·liques o de fusta en forma d’aletes que, a un costat i a l’altre del dental de l’arada tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.
carnassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, més o menys pubescent, que pot arribar a 100 cm d’alçada, de fulles gruixudes brillants, finament serrades, les basals simples, les caulinars pinnatipartides, i de flors petites grogues disposades en umbel·la.
És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris
prova de la carbilamina
Química
Mètode de reconeixement d’una amina primària (R-Nh2) basat en la pudor característica que es desprèn quan hom l’escalfa amb hidròxid de sodi i cloroform per tal de transformar-la en isocianur o carbilamina (R-N̈=C:).
Segons la reacció
carbassera de turbant
Carbassera de turbant
Botànica
Varietat de conreu de la carbassera de rabequet amb fruits caracteritzats per la part central inflada i prominent, amb l’aspecte d’una carbassa ficada dins una altra de més grossa, o d’un turbant al voltant d’un cap.
candelera
Flors de candelera (Verbascum thapsus
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, de tija angulosa de 50 a 150 cm d’alçària, amb fulles oblongues, verdes i glabrescents al dessobre i tomentoses al dessota, flors petites, grogues o blanques, i fruits en càpsula ovoide.
Creix en pastures seques de muntanya