Resultats de la cerca

Establert a Castella ~1533, s’installà definitivament a Valladolid És, amb ABerruguete, el representant principal de l’escola escultòrica castellana del segon terç del s XVI Autor del Santo Entierro 1539 Museo Nacional de Escultura, Valladolid, el retaule de l’església de La Antigua de Valladolid 1545-62, el de Burgo de Osma 1550-54, el de l’església de Santa María de Medina de Rioseco 1557 i el Santo Entierro de la catedral de Segòvia 1571

El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia

Fill de Jaume II d’Anglaterra i de la seva segona muller, Maria de Mòdena La revolució del 1688 obligà la seva família a exiliar-se Fou exclòs del tron britànic per l' Act of Settlement 1701, i, malgrat l’ajut de Lluís XIV de França i els seus partidaris a Escòcia jacobita , la seva posició política s’afeblí ràpidament a causa de les seves conviccions catòliques Fracassà un intent seu de promoure un aixecament a Escòcia 1715

Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots

Fou agregat militar a Washington, representant portuguès a l’OTAN i director general d’aviació civil 1957 Fou candidat d’oposició a les eleccions presidencials del 1958 Perseguit per Salazar, s’exilià i fou dirigent del Directori Revolucionari Ibèric d’Alliberament creat l’any 1959 i que actuà, sobretot, a Portugal a partir de la rebellió de Galvão des del vaixell “Santa Maria” Fou assassinat prop de la frontera hispanoportuguesa per agents de la policia política salazarista

El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”

Vida i obra Senyor de Tormos, participà en la justa poètica de l’any 1474 amb la composició Alta sens par, santa verge Maria , i al certamen immaculista celebrat el mateix any amb Ans que la lum mostràs lo primer dia , totes dues en decasíllabs correctes i plens de fervor religiós Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Pionera de l’atletisme femení a Catalunya, l’any 1937 establí els rècords espanyols de salt de llargada i de relleus 4 × 100 m, aquest darrer amb un equip de la Federació d’Estudiants de Catalunya Participà en la III Olimpíada Obrera d’Anvers al juliol del 1937, amb la seva germana Maria Carme, en les proves d’alçada i salt de llargada El mateix any baté el rècord català de 60 m a l’aire lliure

Fou fundat el 1984, després que el RCD Espanyol decidís eliminar la secció de rugbi La primera junta la formaren Toni Rigat, Carles Tabernero, Josep Maria Vilajosana i Josep Cobo Vesteix els colors blanc-i-blau que recorden la vinculació al RCD Espanyol El primer triomf rellevant fou el títol de campió de Catalunya el 1988 Té una escola de rugbi des del 1986 i juga els seus partits al camp de la Foixarda, a Montjuïc

Competí per la Casa Ciclos Guillamet durant la dècada dels vint Fou cònsol de la Unió Velocipèdica Espanyola 1928 El 1945 formà part del grup fundacional del Club Ciclista Empordanès, des d’on organitzà el Critèrium Internacional de Figueres a partir del 1954 Després de la seva mort, el CC Empordanès organitzà anualment el Trofeu Francesc Guillamet, que s’inicià l’any 1958 amb Marià Cañardo de director de cursa i Antoni Bertran com a primer guanyador