Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
jute
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o una mica fruticoses, de la família de les tiliàcies, de fulles simples alternes, amb estípules, de flors solitàries grogues i de fruits capsulars rodons, algunes espècies del qual, especialment C.capsularis i C.olitorius, proporcionen la fibra anomenada jute
.
grívia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny fins a 60 cm de longitud, de cos allargat i color molt variable, correntment de fons verd amb un reticle vermell o de fons blanc amb el reticle també vermell.
És molt comú a les costes del nord de la península Ibèrica i a les costes atlàntiques d’Europa
navicert
Transports
Dret marítim
Autorització concedida, durant la Segona Guerra Mundial, per les autoritats consulars britàniques als exportadors que havien d’embarcar mercaderies destinades a països neutrals i sobre les quals hi havia dubte o sospita que no tinguessin com a darrera destinació algun país enemic.
El terme és l’acrònim de Navigation Certificate
memòria
Economia
Relació dels actes, els treballs, etc, efectuats per una societat, una corporació, etc, i també del resultat econòmic de l’activitat d’aquestes en un període determinat, que, recollits en document, hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
Constitució del 1856
Història
Constitució de la monarquia espanyola redactada i aprovada per les corts el 1856, però que no arribà a ésser promulgada perquè O’Donnell, arran dels fets del 14 i del 15 de juliol, dissolgué les corts i restablí la Constitució del 1845.
Afirmava taxativament la sobirania nacional i era molt semblant a la del 1837
cònsol | consolessa
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major i cònsol menor, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen
colitx
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de tiges generalment glabres i ramificades, fulles ovades o lanceolades, flors amb el calze inflat, persistent, travessat per 20 venes paleses, i els pètals bífids, amples, blanquinosos.
Fa fruits capsulars tres vegades més llargs que els carpòfors que els sostenen És planta molt comuna a les terres de conreu, en llocs pedregosos, etc
coixí
Coixins
Sac de tela, cuir, etc., rectangular, rodó, etc., cosit per tots costats, ple de llana, ploma, crin, escuma de niló o altra matèria filamentosa i elàstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l’esquena, els braços, posar sota els peus, etc.
postcombustió
Transports
Tecnologia
Acció de cremar combustible injectat després de la turbina, en un turboreactor, amb addició o no d’aire fresc, per tal d’aconseguir amb l’augment de temperatura un increment de la força d’embranzida, que pot ésser fins d’un 50%.
pollacra
Transports
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d’una o de dues peces, sense encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.
Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela aparellà només veles quadres