Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
flor de lis
flor de lis
Heràldica
Figura que representa la flor de lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, el conjunt dels quals, anomenat cap
, és generalment reunit per una mena d’anella que deixa veure la base o peu
de la flor.
A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura
endegament
Electrònica i informàtica
Qualsevol operació de tipus essencialment endreçador, en un programa o sistema; per exemple, el salvament i enregistrament en disc de la zona de memòria que ha ocupat un programa de manera que no el pugui fer malbé cap altre que el succeeixi.
dispersió de tir
Militar
Distribució, al voltant de l’objectiu de tir, dels impactes produïts pels projectils disparats per una peça d’artilleria, sense variar les dades de la punteria i amb la mateixa càrrega de projecció; aquesta distribució segueix la llei de Gauss o llei normal.
La dispersió de tir és produïda principalment per les irregularitats en la rotació del projectil degudes a desplaçaments del centre de gravetat i per les petites diferències en les càrregues de projecció
diafragma contraceptiu
Medicina
Peça de goma o d’un material similar que hom col·loca en la part més profunda de la vagina, davant el coll uterí, per impedir l’entrada dels espermatozoides dins la cavitat uterina i evitar així una possible fecundació posterior de l’òvul.
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
steenbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada, amb les banyes rectes, la cua curta i el pelatge de color gris groguenc o roig al llom i molt clar a la regió ventral.
Viu en ramats de pocs individus a les praderies de l’Àfrica meridional
sincàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat i sense closca calcària, amb el primer somita toràcic soldat al cap, amb els ulls —si en tenen— sèssils o pedunculats, i antenes i antènules bífides.
Comprèn un sol ordre, el dels anaspidacis, amb organismes propis d’aigua dolça, com l'anàspid, que habita a Tasmània, i cavernícoles, com Bathynella sp i Parabathynella fagei , que habita a Mallorca
servodirecció
Servodirecció hidràulica de vàlvula giratòria per a automòbil; a dalt, esquema d’una columna de direcció de seguretat, amb la caixa de la servodirecció a l’extrem inferior; a baix, tall d’aquesta caixa, segons un pla perpendicular per A i B a l’esquerra, i secció de la vàlvula en posició de gir a la dreta
© Fototeca.cat
Transports
Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.
La possible avaria de la servodirecció no afecta la direcció mecànica ordinària
serrell
Indústria tèxtil
Part de fils, de passades o d’ambdues coses alhora, a les vores d’una manta, d’una tovallola, d’una catifa, etc, que hom deixa sense teixir perquè serveixin d’ornament fent-hi algun treball, com és ara agrupar-los en feixos.
senyalador
Símbol, sovint un bit, que es fa servir per a assenyalar la presència de certs estats en una màquina o en un programa (l’acabament d’una transferència de dades, la indicació que un bucle s’ha repetit ja les vegades necessàries, etc).