Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
amant
Transports
Especialment, cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos, especialment en les operacions de càrrega i descàrrega d’un vaixell.
agulla
Agulles (en vermell) del comptaquilòmetres d’un automòbil
Física
Petita tija metàl·lica, generalment recta i acabada en punta, emprada en certs aparells de mesura per a assenyalar el corresponent valor damunt una graduació ja establerta (en aparells de mesura directa), o bé la posició d’equilibri (en aparells de mesura per comparació).
Per exemple, l’agulla del comptaquilòmetres, l’agulla del salvanòmetre
cladòcers
Carcinologia
Grup de crustacis diplostracis, de talla petita, caracteritzats per la possessió de 4 o 6 parells d’apèndixs toràcics i una closca formada per dues valves, de la qual surt només el cap; tenen antenes grans, que els serveixen per a nedar.
Viuen als estanys i als llacs, i presenten típicament partenogènesi estacional El gènere més representatiu és Daphnia , la puça d’aigua
ciutat balneari
Urbanisme
Ciutat sorgida al voltant d’un establiment d’aigües termals, de tipus especialitzat, on el públic es trasllada per un període curt i que, al costat de la funció més o menys mèdica, en té una altra de tipus recreatiu i d’esbarjo.
cientisme
Filosofia
Terme utilitzat sovint en forma polèmica per a designar la doctrina o tendència derivada del positivisme
, segons la qual la ciència és capaç de resoldre totes les qüestions que la intel·ligència humana es pot plantejar, àdhuc les considerades tradicionalment com a metafísiques.
bé reservable
Dret
Bé adquirit, generalment per herència, del qual l’hereu o legatari, dit reservista
, no pot usar lliurement, per tal com la llei estableix que, a la mort del reservista, aquest bé ha de passar amb preferència a determinats parents del primer causant.
aigua d’imbibició
Farmàcia
Química
Aigua present en certs hidrats, en proporció màxima fixa, que no contribueix a l’establiment del reticle cristal·lí i per tant pot ésser expel·lida reversiblement dels cristalls (o àdhuc substituïda per altres petites molècules), sense alterar-los macroscòpicament i modificar llur estructura.
També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
peu de ferro
Tecnologia
Peça de ferro de forma i dimensions semblants a les de l’interior de les sabates, que hi és introduïda per tal de clavar la sola, tot esclafant la punta dels claus, o per tal d’esclafar la punta dels claus quan surten.
ormí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles ovades, peciolades i crenades, i de flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes, les quals solen terminar en una coma de bràctees violades.
Creix en llocs secs de la regió mediterrània