Resultats de la cerca
Es mostren 5910 resultats
muntanya Pelada

La Rambla del Carmel i entrada al túnel de la Rovira, a Barcelona
© Fototeca.cat
Muntanya
Petita alineació muntanyosa al N del pla de Barcelona, que culmina als turons del turó del Carmel
o d’en Móra (267 m alt.) i de la turó de la Rovira
(261 m alt.) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l’antic terme d’Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom 90 910 m 2 a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d’En Fargues, del tipus ciutat jardí El sector occidental que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada, termenal de Gràcia i Horta, fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d’Horta Carmel el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell
Gaibiel
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra de l’Espina, dins el terme de Vilamur, i aflueix al Palància, per l’esquerra, dins el Xericà).
Drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres, que en forma el límit occidental El territori, accidentat, és cobert en part per matollar i per boscs de pins i d’alzines L’agricultura és de secà cereals, vinya i oliveres Ha conegut una constant despoblació des del començament del s XX, malgrat un cert fre afavorit per l’estiueig construcció La vila 181 h agl 2006 517 m alt és a la dreta de la rambla de Gaibiel L’església parroquial Sant Pere fou bastida a la fi del s XVIII Fou de la senyoria dels Heredia i dels comtes de Priego
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…
All

All
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi d’Isòvol (Baixa Cerdanya), situat a 1 091 m d’altitud, a un quilòmetre a la dreta del Segre, sobre un con de dejecció que es confon amb la terrassa fluvial superior al peu dels escorxats de la plataforma terciària de Gréixer.
És el nucli més poblat del municipi L’església parroquial Santa Maria és romànica, del començament del s XII ampliada al segle següent, de nau única i absis semicircular Han estat conservats dos frontals d’altar i un retaule gòtic notables A All, lloc esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell 839, tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya Esclua, el bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar Vora el Segre, dins el terme parroquial d’All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres
ordenança militar
Dret administratiu
Dret militar
Ordenança que regula el règim o disciplina de l’exèrcit.
Als regnes hispànics, l’ordenança militar castellana més antiga és la de l’any 1503 després d’aquesta en sorgiren d’altres, unes merament locals, altres particulars o de coses especials, fins les que el 1768 foren promulgades per Carles III, que, tant per la seva perfecció com per la seva duració, eren summament detallistes i previsores, però, malgrat això, els calgué una norma aclaridora l’any 1769 Al s XIX i al començament del XX s’intentaren diverses reformes d’aquestes ordenances, però no s’arribaren a implantar només alguns reglaments especials han anat introduint…
Jaume Martí i Sanjaume
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Ordenat el 1897, es doctorà en dret canònic a Tarragona el 1919 Fou beneficiat de l’antiga collegiata de Puigcerdà, tasca que compaginà amb la d’arxiver municipal S’interessà per la història de la Cerdanya en Historia de Santa María de Puigcerdá, hoy de Sagristía 1925, Las vírgenes de Cerdaña 1927 i Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la vall de Ribes 1926 i 1928, on recopila notícies sobre les valls pirinenques a l’època medieval També publicà articles a Petraria ,revista de Ribes de Freser Morí víctima de la persecució del començament de la Guerra…
Francesc Pérez-Cabrero i Ferrater
Música
Director i compositor català.
Estudià amb C Candi i amb B Sabater, i alhora cursà estudis de dret Fou un dels directors de sarsuela, i del gènere líric en general, més actius del final del segle XIX i començament del XX Exercí també com a professor de cant, una pràctica habitual entre els directors d’aquell temps Fou mestre de Maria Barrientos Compongué diverses sarsueles, entre les quals Lo diari ho porta -estrenada a Reus el 1860-, Dos carboners i El pobre Maneja -aquestes dues darreres potser les obres que assoliren més anomenada-, i també La gardènia i Los mosquiteros grisos A més dirigí la Societat…
Mosco Carner
Música
Musicòleg austríac.
Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles…
quetx

Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’…
zonificació
Urbanisme
Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina