Resultats de la cerca

Estudià dret i el 1955 ingressà al partit comunista S'exilià a Mèxic, Cuba i Txecoslovàquia, entre d’altres països Ha publicat La ventana en el rostro 1961, El turno del ofendido 1963, Los testimonios 1964 i La taberna y otros lugares 1963 Conreà també l’assaig Morí assassinat

El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de radioteatre, com El pessebre 1952 El 1953 passà a la Televisión Nacional de Cuba El 1960 tornà a Barcelona, on publicà algunes novelles La renuncia , 1962, i estrenà obres teatrals

Centre d’una rica regió agrícola canya de sucre, cafè, cereals, fruiters i ramadera, té indústries càrnies, sucreres i del tabac

Antic centre comercial i manufacturer en un districte sucrer i lleter, amb l’expansió de l’Havana ha esdevingut part de l’àrea metropolitana de la capital

Combina ritmes de la rumba i del mambo, caracteritzat perquè, en els dos primers temps, es fan dos passos lents acompanyats d’un moviment circular de malucs i flexió pronunciada de la cama que fa el pas i, en els dos últims temps, es fan tres passos ràpids gairebé sense desplaçar-se de lloc

El 1911 es revifà, es reestructurà, s’aprovaren els nous estatuts i es féu una declaració de principis impulsada per Josep Conangla i Fontanilles , que en fou tres cops president Es constituí en força d’avantguarda del nacionalisme català a l’illa, tot propugnant fermament l’autonomia de Catalunya Segons els seus estatuts, el Centre es considerava una extensió social i espiritual de Catalunya en terra cubana i aspirava a que fos reconegut en tots els ordres També consideraven que l’Estat espanyol estava en el deure immediat de satisfer a Catalunya l’aspiració d’assolir un règim d’autonomia El…

Vida De petit es traslladà a Barcelona, on estudià amb Climent Cuspinera i s’inicià com a pianista amb Consol Criado Carles G Vidiella el presentà en públic el 1891, al Teatre Líric Posteriorment anà a París, on prosseguí els estudis de piano amb M Moszkowski i s’inicià en la composició amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, centre del qual fou professor de piano a partir del 1906 Professor de literatura pianística a la Universitat Nova de Brusselles 1906-08, ben aviat el seu nom ocupà un lloc destacat en el panorama musical mundial El 1908 s’establí a Viena, però el 1910 retornà a l’Havana…

De molt jove es traslladà a l’Havana, on exercí el càrrec de director i inspector d’escoles, i després, el de professor de psicologia i de pedagogia a la Universitat de l’Havana, on fundà un laboratori d’investigació pedagògica per a l’estudi de l’infant Treballà en el camp de l’educació social Dirigí les revistes cubanes Revista de educación i Revista de instrucción pública i publicà nombroses obres