Resultats de la cerca

Doctorat per una universitat italiana, possiblement Bolonya o Pavia, passà després a la d’Avinyó Havent tornat a Lió, fomentà activament la vida intellectual i social de la ciutat Entre les seves obres més notables cal remarcar Delie, objet de plus haute vertu 1544, que recull els seus amors amb la poetessa Pernette du Guillet, l’ègloga La saulsaye 1547, sobre la vida solitària, i el darrer poema, Microcosme 1562, exaltació de l’home i el progrés

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts 1840-45 És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos

Fill de Venceslau II i de la seva primera muller, Judit d’Àustria Perdé Hongria en la guerra amb el duc Albert I d’Àustria 1305 Portà una vida dissoluta Hagué de vendre les possessions de Mísnia al marcgravi de Brandenburg Morí assassinat quan preparava la guerra per a reivindicar els seus drets a Polònia Fou casat amb Viola, filla del duc d’Oppeln, i no tingué descendència Fou el darrer sobirà de la dinastia dels premíslides

Collaborador d' Hora de España i altres publicacions, s’exilià a l’Amèrica del Sud després de la guerra civil Dels seus llibres es destaquen Maria Pita e Tres retratos medievales 1944, Lonxe 1954 i Torres de amor 1942, aquest darrer en castellà La seva poesia és d’inspiració social i política El 1976 retornà a Espanya Pòstumament s’ha publicat Lorenzo Varela Poesia 1979, recull de la seva obra, i Homaxes 1979, recopilació de poemes dispersos

Es formà a Pesaro, Roma i Nàpols amb Paisiello, i debutà com a operista amb I Solitari di Scozia 1815 Aviat mostrà elements romàntics, i assolí èxits a tot Europa, especialment amb La pastorella feudataria 1824 a Barcelona el 1826 i amb Giulietta e Romeo 1825, el darrer acte de la qual sovint substituí el de l’òpera de Bellini del mateix tema fins avançat el s XIX També deixà ballets, cançons i un mètode de cant

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55

Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbò, mort el 1226 La condemna fou feta, malgrat que Arnau s’havia reconciliat amb l’Església, possiblement a conseqüència de la insubordinació dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, feudataris, per Andorra, de la mitra d’Urgell

Fill d’un sacerdot anglicà Tingué atacs de bogeria, provocats en part per crisis religioses, fet que condicionà la seva obra poètica Collaborà amb John Newton en l’elaboració dels Olney Hymns , conreà la sàtira a John Gilpin 1782 i a Table Talk 1782 The Task 1785, obra en vers lliure, inspirada en la natura, li donà la fama El darrer poema, The Castaway 1798, anunciava el Romanticisme El seu epistolari és un dels millors de la literatura anglesa

Membre del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des del 1907, treballà en els serveis de seguretat des del 1930 Essent comissari del poble per als afers interiors en el NKVD, tingué lloc el primer procés de Moscou, en el qual foren condemnats i executats Kamenev i Zinov'ev, entre altres El 1936 fou destituït acusat d’incapacitat de desemmascarar els trotskistes zinovievistes, i fou jutjat ell mateix en el darrer procés del 1938 Fou executat i reemplaçat per NI Ježov