Resultats de la cerca

Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952

El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917

Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió

Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas Després d’una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s’installà a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i es dedicà a l’ensenyament És autor d’obres instrumentals, de dues sardanes i d’un mètode per al seu instrument

Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962

Propietari i director del Collegi Antiga, un dels més prestigiosos centres d’ensenyament de Barcelona els primers anys de la Restauració, hi formà una notable collecció d’animals, que el 1882 passà a constituir una de les bases de les colleccions zoològiques del Museu Martorell de Barcelona Collaborà amb JMBofill i Pichot en la publicació del catàleg d’himenòpters de Catalunya

Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918

Exercí a Barcelona, on fou professor de l’Estudi General de Medicina Inicià l’ensenyament lliure de la cirurgia 1490 en competència amb l’estudi oficial Escriví, conjuntament amb el cirurgià Joan Valls, i edità un comentari al tractat sobre les ferides de Guiu de Chaulhac Lectura sobre lo tractat segon del R Mestre Guido lo qual tracta de apostemas en general 1501

Germà de l'historiador  i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat

Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc