Resultats de la cerca

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes

Debutà el 1960 i fou campió d’Espanya de turismes de sèrie en 125 cc Fou segon en el Premi RMCC de Motos Sport Nacionals 1961 Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i, formant equip amb el seu germà Enric, assolí una victòria 1963 i un segon lloc 1966 L’any 1964 fou segon en el Gran Premi d’Espanya de velocitat per darrere del seu germà Ja retirat, exercí de comissari a Montesa i Honda

Fou pilot de Montesa des del 1954 Disputà onze edicions de les 24 Hores de Montjuïc, en les quals formà sovint parella amb el seu germà Jorge Pilotant prototips preparats per ells mateixos, obtingueren un títol 1963 i una segona posició 1966 Al mateix circuit de Montjuïc participà en dotze grans premis, amb una victòria al Gran Premi d’Espanya 1964 Retirat el 1967, reaparegué el 1969 amb Bultaco i MV Exercí de comissari per a Montesa i Honda

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de la Jugoplastica de Split Retornà al Barça la temporada 2000-01 i guanyà la Lliga ACB i la Copa del Rei Internacional amb l’antiga selecció iugoslava, es proclamà campió del món 1990 i subcampió d’Europa 1991, 1995, 1997 i olímpic en els Jocs d’Atlanta 1996 Després de la seva retirada exercí de director tècnic en diferents equips, entre els quals destaca el FC Barcelona

Fou secretari general de la Federació Catalana d’Escacs durant més de vint-i-cinc anys A més, dirigí el Boletín de la federació després de la Guerra Civil També fou directiu del Club Espanyol, fins a la seva mort Exercí d’àrbitre auxiliar del Campionat del Món juvenil de Barcelona 1965 i, posteriorment, obtingué el títol d’àrbitre internacional El 1979 rebé un homenatge i se li atorgà la medalla del mèrit de la federació catalana

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona

Vestí la samarreta del Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 Fou campió de la primera edició de la Lliga el 1965 Posterioment exercí d’entrenador, primer al mateix CB Sant Cugat i després a la secció de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat Ja retirat com a esportista, restà vinculat al Club Voleibol Sant Cugat, primer com a tresorer, i després com a president 2007-15, càrrec des del qual fomentà la formació de base femenina

Fou un dels introductors del full-contact a Catalunya Es proclamà campió d’Espanya WAKO 1981 i campió ibèric EPKA 1982 També guanyà el Campionat de Catalunya de full-contact WAKO i EPKA en tres ocasions 1980, 1981, 1982 També exercí com a mànager Compaginà la feina com a entrenador d’esports de contacte amb la direcció del gimnàs KO Verdum de Barcelona Actualment, dirigeix la carrera del seu fill, el boxejador professional Sandor Martín Clemente

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix