Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
David F’odorovič Ojstrakh
Música
Violinista i director d’orquestra ucraïnès.
Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i assolí una…
,
Leonardo DiCaprio

Leonardo DiCaprio
© Colin Chou
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A Holland Romeo…
Vidiadhur Surajprasad Naipaul

Vidiadhur Surajprasad Naipaul
Faizul Latif Chowdhury (CC BY-SA 4.0)
Literatura anglesa
Escriptor d’origen indi en llengua anglesa.
Nascut en una família d’immigrants indis a Trinitat, estudià al Queen’s Royal College de l’illa, i el 1950 anà a Oxford, on estudià becat a la universitat Establert a Londres, es dedicà professionalment al treball editorial i periodístic collaborant en diversos diaris i a la ràdio, mentre escrivia les primeres novelles The Mystic Masseur 1957, The Suffrage of Elvira 1958 i Miguel Street 1959, premi Somerset Maugham 1961 El 1961 publicà A House for Mr Biswas , que el projectà a la fama D’acusat caràcter autobiogràfic, hi descriu les difícils relacions d’un pare amb el seu fill i els…
U2
Música
Grup irlandès de rock.
Fou creat el 1976, a Dublín, pel guitarrista David Howell Evans, The Edge , el cantant Bono, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Influït per la música punk i new wave , el grup nasqué en plena eclosió del heavy i de la música de sintetitzadors La seva particular proposta el convertí en un dels grups més populars dels anys vuitanta, dècada al llarg de la qual omplí estadis esportius amb grans espectacles escenogràfics i musicals La seva fama decaigué durant la dècada de 1990 Al llarg de la seva trajectòria, l’estil del grup anà evolucionant, passant pel rock , el…
,
Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Història
Literatura
Historiografia catalana
Erudit i poeta.
Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en…
, ,
Sant Magí de Brufaganya (Pontils)
Art romànic
El santuari de Sant Magí de Brufaganya, a 760 m d’altitud, s’alça a mig aire del vessant nord-oest del cercle de recepció del rierol de Sant Magí, a la solana del cingle de les Coves Aquest santuari és dedicat a un anacoreta que, segons una antiga tradició, fou martiritzat al segle III i enterrat en aquest lloc, on després es construí l’església No s’ha localitzat cap notícia documental de la roca de Sant Magí anterior a l’any 1204 aquest any és mencionada com a afrontació territorial de la “ domus de Brufagaines ” donada per Guillem de Montagut i la seva esposa Ponceta als hospitalers de…
Francesco Bianchi
Música
Compositor italià.
Vida Estudià música amb Jommelli i Cafaro al Conservatori de Nàpols El 1772 tornà a Cremona per estrenar-hi la seva primera òpera, Julio Sabino Després de viure un temps a Florència, l’any 1775 s’establí a París, on exercí de clavecinista al Théâtre Italien i adquirí fama com a compositor d' opéra comique Retornà a Itàlia el 1778, i fins el 1793 hi estrenà una cinquantena d’òperes, tant de gènere còmic com seriós, entre les quals destaca La villanella rapita , estrenada a Florència el 1783 El 1785 fou nomenat segon organista de Sant Marc de Venècia, càrrec que ostentà oficialment fins el…
procediment de la farga catalana

Esquema d’una farga catalana composta de forn, trompa i sistema de forja i accionada per mitjà d’energia hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment per a l’obtenció del ferro per reducció del mineral, en què aquest era convertit, en una sola operació, en una matèria soldable i mal·leable per l’acció del carbó vegetal.
El metall no arribava a l’estat de fusió, sinó que romania convertit en una massa esponjosa amomenada masser Fou practicat als països de l’Europa occidental des de l’edat mitjana fins a la fi del segle XIX, i subsistí fins en aquesta època, malgrat el desenvolupament del sistema d’alt forn, gràcies a l’alta qualitat del ferro i l’acer obtinguts Malgrat el nom, no és d’origen català potser deu el nom al fet que les evolucions més essencials foren dutes a terme a Catalunya, o bé a la fama aconseguida per la perfecció del treball dels obradors catalans Tres elements eren…
Teatro Colón de Buenos Aires
Música
Teatre d’òpera de Buenos Aires, el més famós de l’Amèrica del Sud i un dels edificis més destacats de la ciutat.
El primer teatre amb aquest nom, davant la Plaza de Mayo, fou inaugurat el 1857 amb La Traviata Amb una capacitat per a 2 500 espectadors, acollí companyies italianes i francesas de gran prestigi i les grans veus de la lírica europea El 1887 fou venut a la Banca Nacional per tal de bastir un nou teatre a la plaça Lavalle Les obres -dirigides pels italians Tamburini i Meano, i més tard pel belga Julio Dormal, amb escultures de Luis Trinchero- s’allargaren vint anys És un gran i luxós edifici exempt, dins el gust europeu eclèctic dels teatres d’òpera de l’època -italianitzant en arquitectura i…
Los arlequines de seda y oro
Cinematografia
Pel·lícula del 1918-1919; ficció de 242 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina