Resultats de la cerca

Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965

Fou voluntari reialista els anys 1820-23 a les ordres de Romà Chambó, i assolí el grau de tinent En 1833-40 lluità a les ordres de Ramon Cabrera, del qual fou collaborador eficaç al Maestrat El 1837 féu una expedició per terres de Múrcia i ocupà breument Oriola Exiliat a la fi de la primera guerra Carlina, reprengué les armes en la segona, i intentà de revoltar el Maestrat, sense èxit Pel maig del 1848 assolí la victòria de Sant Jaume de Frontanyà Berguedà Hagué d’exiliar-se a la fi de la guerra

Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa

Fill i hereu del comte Joan I, tingué, de jove, una vida aventurera i fou empresonat pels turcs 1396 Alliberat, malversà els fons recollits per fer una expedició contra Anglaterra Vidu de Beatriu de Navarra, el 1416 es casà amb la reina Joana II de Nàpols, de qui fou segon marit Intentà d’emparar-se del govern del regne, però el poble se li oposà i hagué de recloure's al castell de l’Ou 1416 Fou governador del Llenguadoc 1424, fins que es retirà a un convent, a Besançon

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

Fill d’Eric V i d’Agnès de Brandenburg S'enfrontà a la noblesa i a l’alt clergat empresonà l’arquebisbe Jens Grand 1294, però fou excomunicat i hagué d’obtenir el perdó del papa Bonifaci VIII 1303 Vençut per noruecs i suecs, signà la pau el 1309 Derrotà els nobles dirigits pel duc Valdemar IV de Slesvig i ocupà algunes ciutats alemanyes, però les revoltes camperoles 1313 l’arruïnaren i cedí una gran part del seu patrimoni als prínceps estrangers o als grans senyors del regne

Filla d’ Enric IV de França i de Maria de Mèdici , es casà 1625 amb Carles I d’Anglaterra Influí sobre el seu marit, al qual aconsellà una política intransigent davant el parlament Acusada d’indisposar el rei contra els anglicans, fou en part responsable del desencadenament de la guerra civil El 1644 hagué de fugir a França, i s’esforçà per salvar Carles I executat el 1649 després de la restauració del seu fill Carles II 1660 tornà a Londres, però es retirà definitivament a un convent, a Chaillot

Cofundador i màxim dirigent de la democràcia cristiana salvadorenca la dècada dels seixanta, fou el candidat de l’oposició a les eleccions presidencials del 1972, i després organitzà un cop d’estat que fracassà i s’hagué d’exiliar 1972 Retornà a El Salvador després del cop d’estat del 1979 i formà part de la junta de govern civicomilitar des del 1980, la qual presidí fins el 1982 A les eleccions del 1984 fou elegit president del país i es mantingué en el càrrec fins el 1988

Milità en el partit democràtic, i participà en les bullangues barcelonines com a seguidor d’Abdó Terrades 1840-42 El 1842 fou nomenat comandant d’un batalló de la milícia nacional el mateix any s’hagué d’exiliar a França amb Narcís Monturiol En tornar-ne fou deportat a Andalusia i després a Eivissa per les seves campanyes periodístiques, de to republicà L’any 1849 li fou possible de retornar a Barcelona, on poc temps després fou assassinat per la brigada de policia anomenada la Ronda d’En Tarrés

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640