Resultats de la cerca

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol

Extrem dret, és un dels noms destacats de la història del Club Esportiu Europa Ingressà al club en edat juvenil i s’hi mantingué fins a la temporada 1929-30 Fou campió de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa el mateix any Disputà les dues primeres edicions de la Lliga amb l’Europa i, finalment, jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1930-31 i el Futbol Club Martinenc 1931-32 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 Més endavant fou secretari tècnic de l’Europa

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, a l’estatal el 1980 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1986 En el seu extens currículum destaquen actuacions a la Copa del Món masculina 1999, la final de la Lliga mundial masculina 2002, el Campionat d’Europa júnior 2004, els Jocs Mundials universitaris 2005 i la superfinal de la Lliga mundial femenina 2008, fins a assolir la categoria olímpica als Jocs de Pequín 2008 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1993, d’argent 1998 i d’or 2005

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1979 i, després de jugar amb l’equip amateur , fou cedit al Sabadell 1980-81 i el Granada 1981-82 La temporada 1982-83 passà al primer equip espanyolista, amb el qual jugà fins a l’edició 1987-88 Jugà 61 partits de Lliga, marcà 8 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Posteriorment jugà a la UE Figueres 1988-90 Llicenciat en Medicina, l’any 1997 passà a ser el cap dels serveis mèdics de l’Espanyol i, més endavant, exercí de metge de la selecció de Qatar

Format al Club de Tennis Avilés, ingressà gràcies a una beca a la Residència Joaquim Blume de Barcelona Formà part de l’equip espanyol júnior que va guanyar la Sunshine Cup 1978 Com a professional guanyà el trofeu de Cuneo 1981 i el de Tunísia 1982 Posteriorment feu d’entrenador Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis en dues etapes 1993-95 i 2000-05, títol que guanyà el 2004 juntament amb Jordi Arrese i Josep Perlas com a màxims responsables També fou director de tennis del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1993-2007

Format a les categories inferiors del Club Handbol Garbí, l’any 2002 fitxà pel Futbol Club Barcelona Entre el 2005 i el 2007 jugà amb el primer equip blaugrana i posteriorment ingressà a les files de l’OAR Corunya 2007-08 i de l’Algeciras Balonmano 2008-09 El 2009 fitxà pel Club Handbol Palautordera En el seu palmarès figuren una Lliga 2006, una Copa del Rei 2007 i una Supercopa d’Espanya 2007 Retirat com a jugador, ha estat entrenador del Club Handbol Garbí de Palafrugell 2015-17 i del Club Handbol Bordils 2017-19

Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana

Jesús Gil y Gil, alcalde de Marbella i president de l’Atlético de Madrid, ingressa al centre penitenciari d’Alhaurín de la Torre Màlaga sota les acusacions de malversació de fons, prevaricació i falsedat en documents públics El 1996 el PSOE va presentar una denúncia contra Gil per haver desviat diners del municipi de Marbella en favor de l’Atlético de Madrid, i segons el fiscal anticorrupció va concertar un crèdit fictici de 450 milions de pessetes que es va fer servir per a pagar els contractes de publicitat de l’Ajuntament de Marbella amb el club que presideix Gil

El jutge instructor de l’assassinat del dirigent d’HB Santiago Brouard ordena l’ingrés a la presó dels implicats en el cas, l’exdirector general de Seguretat de l’Estat Julián Sancristóbal i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Rafael Masa Sancristóbal ingressa al penal d’Ocaña i Masa ho fa al d’Alcalá Meco II A més de ser una mesura preventiva d’una hipotètica fugida, el jutge vol evitar que puguin actuar contra Luis Morcillo Pinillos, l’empresari que els ha denunciat com a organitzadors i finançadors de l’atemptat contra Brouard, l’any 1984