Resultats de la cerca

L’equip australià de tennis supera per 3 a 2 el de França en la final de la Copa Davis, que s’ha disputat a Niça Malgrat l’absència del seu millor jugador, Patrick Rafter, per una lesió, Austràlia venç gràcies a les dues victòries de Mark Philippoussis en individuals i al punt aconseguit en dobles per Mark Woodforde i Todd Woodbridge És la 27a vegada que Austràlia obté la Copa Davis la darrera, fa 13 anys, una competició que aquest any celebra el centenari de la seva 1a edició

Documentat des de molt antic n'ha estat atribuïda la paternitat als egipcis o als fenicis, hom hi juga en un tauler rectangular en el qual hi ha dibuixats 24 triangles a les bandes més llargues 12 per banda Cadascun dels dos jugadors té 15 peons blancs l’un i negres l’altre i, d’acord amb el que assenyalen els daus, han de fer la volta completa al tauler amb tots els peons un jugador fa la volta al tauler d’esquerra a dreta, i l’altre la fa en sentit contrari

Cada carta compta pel nombre que duu marcat els vuits i els nous en són prèviament exclosos, excepte les figures sota, cavall i rei, cadascuna de les quals val per mig Cada jugador rep del banquer el qual té la banca bé per haver tret la carta més alta, bé per haver fet set i mig i haver-la acceptat inicialment una sola carta i en pot anar demanant més bo i mantenint-ne només una d’amagada a la vista de la resta dels jugadors Normalment hom hi fa travesses

Estudià a París i a Itàlia començà a pintar segons l’esquema fauve , però de seguida s’orientà cap al suprematisme Formà part del grup Tramway des de la seva fundació, amb Malevič i Tatlin El jugador 1915 és la seva primera obra abstracta, malgrat que encara conserva forts lligams cubistes A Berlín, tingué contactes amb els grups Sturm i Novembergruppe Fou docent 1918 a Leningrad La seva pintura revela un realisme poètic on els personatges i els objectes es presenten força deformats La gamma de colors és extremament rica

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Fundat el 1934 amb el nom de Futbol Club Parets, durant la dècada dels quaranta s’anomenà Club Deportiu Parets A l’inici alternà la trajectòria esportiva entre les categories comarcals i territorials Des del 1985 ha competit a primera territorial, exceptuant les temporades 2006-09, que ho feu a preferent Té un equip B a segona territorial i disset equips més a totes les categories del futbol de base Organitza anualment el trofeu Josep Seguer, en honor al jugador internacional nascut a la vila Juga al camp municipal Josep Seguer

Fundat l’any 1991, disposa de dos camps de golf de divuit forats i par 72, i un recorregut de pitch-and-putt de nou forats, a més d’una zona de pràctiques Organitzà l’any 2008 el Catalonia Ladies Master Participa en competicions de diverses categories, masculina i femenina, i individual i per equips, en trofeus interclubs, en el Campionat de Catalunya, en el Campionat d’Espanya i en campionats internacionals L’any 2009, el seu jugador Fernando Cano es proclamà guanyador del primer Campionat del Món individual de pitch-and-putt

S’inicià en el Club Sant Gervasi de Barcelona Guanyà l’Obert de França en categoria júnior individual 2001 Esdevingué jugador professional sota les ordres del tècnic William Pato Álvarez El seu millor resultat en el circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP fou el dels quarts de final del torneig de Viña del Mar 2006 Aquell mateix any assolí el número 222 al rànquing de l’ATP, però una greu lesió provocà la seva retirada Resideix a Austràlia on exerceix d’entrenador en el circuit de tennis professional femení

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Es formà als equips base de l’Ulldecona, el RCD Espanyol i el FC Barcelona 2004 Encara com a jugador de l’equip filial, debutà amb el primer equip 2010 Al juliol del 2011 fou traspassat al Chelsea anglès, amb el qual es proclamà campió de la Lliga de Campions i de la Copa 2012 La temporada 2013-14 jugà cedit al València i la 2014-15 al Stuttgart alemany Amb la selecció espanyola ha estat campió d’Europa sub-17 2007 i sub-19 2009, i ha disputat els Jocs Olímpics de Londres 2012