Resultats de la cerca
Es mostren 214716 resultats
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
la Múria
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a l’alta vall de Sant Feliu de Veri o de la Múria, a la dreta del riu de Gavàs, al peu del Turbó.
Comunica amb la vall de Bardaixí pel port de la Múria 1 590 m alt, obert entre les muntanyes de Gavàs i de Sant Feliu
la Lleitera
Barri
Barri, de poblament disseminat, del municipi de Fraga (Baix Cinca), situat a la riba esquerra del Cinca, centrat per l’església de la Mare de Déu de la Lleitera.
la Farga
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER (Barruera), a la vall de Boí (Alta Ribagorça), a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de …
la Cruesa
Riu
Riu del nord-est del Massís Central, França, afluent de la Vinhana (235 km).
De règim pluvial, neix a l’altiplà de Milavachas i flueix en direcció sud-nord fins a Aubusson, des d’on pren la direcció sud-est- nord-oest fins a desguassar a la Vinhana Per la dreta rep la Petit i la Claise i, per l’esquerra, la Gartempa Les seves aigües són utilitzades per les centrals hidroelèctriques de Confolenç, Éguzon i Chantegrelle, entre d’altres
La Caramba
Música
Nom amb què és coneguda la cantant i actriu andalusa María Antonia Vallejo Fernández.
El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus…
la Penya
Masia
Veïnat
Masia i petit veïnat del municipi de Terrades (Alt Empordà), als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt.), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga.
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
la Reglella
Antic poble
Antic poble del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila, format al voltant de l’antic monestir de Sant Climent de Reglella
.