Resultats de la cerca
Es mostren 4902 resultats
redactor | redactora
Comunicació
Persona que té com a professió la redacció de texts en una publicació periòdica o una editorial.
A diferència del collaborador extern o l’escriptor, la dedicació del redactor és exclusiva i, en general, la seva activitat professional es desenvolupa físicament en el local de l’editorial o la publicació Hi ha una certa especialització entre els redactors hom pot esmentar el cap de redacció 1> i el redactor gràfic , que té al seu càrrec la recopilació i la selecció de la illustració d’acord amb els texts En l’àmbit audiovisual, hom parla també de redactors per a referir-se als professionals que elaboren informatius, butlletins de notícies, missatges publicitaris, etc
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
Guiyang
Ciutat
Capital del sheng de Guizhou, Xina, a la regió del Sud-oest.
És situada a la vora del Nanming He, tributari del Iang-Tsé El fet d’ésser centre de vies de comunicació hi afavoreix el creixement industrial Hi ha una gran planta siderúrgica que subministra acers a la indústria local de fabricació de maquinària i eines Té jaciments de bauxita al N de la ciutat, la qual ha esdevingut darrerament un important centre de producció d’alumini Té indústria química productora d’adobs, fabricació de pneumàtics, productes tèxtils, vidre, paper i altres articles de consum És centre cultural, amb universitat
dret supletori
Dret
Conjunt de normes jurídiques establertes amb la finalitat de donar una solució als problemes no prevists per les disposicions preferentment aplicables.
En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret
Es fan públics els documents FinCEN
El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació ICIJ fa públics 2657 documents filtrats sobre presumptes casos de blanqueig de diners Entre aquests hi ha les inversions fraudulentes, seguint l’anomenat sistema Ponzi, realitzades al banc britànic HSBC en 2013-14, la inacció del Banc Central de la Unió dels Emirats Àrabs davant les operacions d’una empresa local de la qual es coneixia que ajudava l’Iran a evadir sancions 2011-12, o les sospites d’evasió a través de Barclays de les sancions per l’annexió de Crimea 2014 al multimilionari rus Arkadi Rotenberg
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
infançó
Història
Al regne d’Aragó, membre de l’estament militar inferior en grau al ric home.
Equivalia, aproximadament, a l' hidalgo castellà i al noble català Originàriament només hi havia l' infançó de sang o d' 'abolengo' , però després aparegueren l' infançó de carta o de privilegi franc , que era un plebeu declarat exempt pel rei del pagament de contribucions, l' infançó de població local , que ho era per concessió reial collectiva a tots els individus d’una localitat a títol de fur de població, qualitat que es perdia en abandonar la localitat, i l' infançó ‘ermunio' , que, sembla, era exempt de tributs, però no gaudia de noblesa
Joan Pelegrí i Nicolau
Dret
Advocat.
El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918
el Forn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà i de l’Escultor.
Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax
Federació de Societats Obreres de Balears
Història
Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada per l’abril del 1903 a instàncies dels socialistes mallorquins.
De fet només agrupà seccions de Palma 18 societats i uns 1 500 obrers el 1903, i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893 A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans entre 3 000 i 4 500 El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina