Resultats de la cerca

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

Fou un dels fundadors del Mercure de France Autor d’estil sec i punyent, amb un humor sovint cru i realista, escriví nombroses obres, entre elles Poil de carotte 1894, Histoires naturelles 1896, La maîtresse 1896 i Ragotte 1898 Escriví també peces teatrals de notable èxit, com Le plaisir de rompre 1897, La bigote 1909, algunes inspirades en les novelles, com Poil de carotte 1900 i Monsieur Vernet 1903

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

Es doctorà a Madrid 1901, ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia 1902 i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona 1911 Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915 És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica 1954

És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió d’Espanya 1989 en quatre sense timoner També guanyà la Confrontació espanyola 1987, en embarcació de quatre amb timoner Disputà nombroses competicions internacionals i obtingué, entre altres victòries, el Trofeu del Pilar 1884, en quatre amb timoner, la regata de la Mercè de Barcelona 1986 i el Campionat francès de Vichy 1986, en embarcació de dos, amb R Nutz

Fundada i dirigida per Josep M Caparrós, hi escriviren, entre altres collaboradors, Rafael de España, Sergio Alegre, Magí Crusells, Llorenç Esteve, Edmon Roch i Xavier Ripoll Escrita en castellà i anglès, amb alguna collaboració en català, s’ocupa bàsicament de les relacions entre la història i el cinema, amb nombroses aportacions estrangeres d’estudiosos notables Ha editat alguns dossiers d’alt interès A partir del 2001 es vehicula per via digital

Impulsà la gimnàstica rítmica en l’àmbit estatal i internacional, fou entrenadora de rítmica del Club Esportiu INEF de Barcelona i de la selecció catalana Fou jutgessa de gimnàstica rítmica en nombroses competicions internacionals, entre les quals els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i de Pequín 2008 Rebé la distinció de la federació catalana 1979 i espanyola 1986 de gimnàstica, així com el Premio Nacional d’educació física

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Dominicà des del 1883, fou professor a l’Institut Catholique de París 1900-20 Restaurador del tomisme, s’aplicà a confrontar-lo amb l’evolució històrica de la filosofia occidental És autor de Saint Thomas d’Aquin 1910, Le Christianisme et les philosophies 1941 i de nombroses obres d’apologètica, entre les quals cal citar Les sources de la croyance en Dieu 1905 i Catéchisme des incroyants 1930