Resultats de la cerca
Es mostren 6019 resultats
armilla salvavides

Armilla salvavides
Transports
Salvavides en forma d’armilla, preferentment de lona.
Conté a l’interior peces sovint parallelepipèdiques de capoc, suro, plàstic, etc, o bé aire, o pot ésser inflat amb aire, generalment en accionar una vàlvula que el connecta a un petit dipòsit d’aire comprimit que té incorporat, i que és cordat al cos amb una cinta al coll i una altra a la cintura
compressió isostàtica en calent
Tecnologia
Tècnica de compactació per sinterització de les pólvores ceràmiques.
Es basa en l’escalfament de les pólvores, fins a una temperatura determinada, i en l’aplicació simultània d’una certa pressió hidroestàtica, mantinguda constant al llarg del procés, que les compacta uniformement en totes les direccions Les peces així obtingudes tenen unes bones propietats mecàniques, perquè aquest procés dóna un material d’una porositat molt baixa
faixa
Indumentària
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-hi diferents volts.
Als Països Catalans ha format part de la indumentària tradicional rural i de determinats oficis, com ara el de descarregador, de carreter, etc, tant al Principat com al País Valencià, sovint cosida per un cap, de manera que servia per a guardar-hi els diners S'ha resistit a desaparèixer més que altres peces la barretina o els saragüells
Henri Monnier
Disseny i arts gràfiques
Literatura francesa
Escriptor i dibuixant francès.
Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs
batalla del Coll de Balaguer
Història
Militar
Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.
Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre 23 000 infants, 3 100 cavalls i 24 peces d’artilleria, derrotaren les catalanes un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer, que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat
enrocar
Escacs
En el joc d’escacs, moure el rei dues cases devers una torre o roc i, en la mateixa jugada, posar aquesta torre a la primera casa de l’altre costat del rei.
Hom només pot enrocar si encara no ha mogut el rei ni la torre, si el rei no és escac, si el rei no ha de passar per cap casa amenaçada per qualsevol de les peces enemigues i si resten lliures les cases situades entre el rei i la torre amb què hom vol efectuar l’enroc
contrapunt
Tecnologia
Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar (l’altre és el capçal fix).
El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil
Gonçal Cantó i Vilaplana
Literatura catalana
Escriptor.
Des de ben jove residí a Madrid Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo 1889 Collaborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera Marcia
Augustin Pajou
Escultura
Escultor francès.
Decorador de l’Opéra de Versalles 1768-70, escultor oficial de Mme Du Barry i de Lluís XVI, excellí en el retrat femení Maria Leczinska 1769, Mme Du Barry 1773, Mme Vigée-Lebrun 1783, Nathalie de Laborde 1792 Conreà també el nu femení representant personatges mitològics Bacant 1774 i Psique abandonada 1785-90, una de les seves peces cabdals
Ramon Roig i Ferré
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina