Resultats de la cerca
Es mostren 10595 resultats
pla de Moràs
Altiplà
Altiplà (2 151 m alt.) de la Vall d’Aran, a l’interfluvi entre els rius d’Aiguamòg (Tredòs) i de Valarties (Arties), al municipi de Salardú.
pla del Mont
Muntanya
Contrafort (1 569 m) N de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata (Alta Ribagorça) i de Bellera (Pallars Jussà).
pla de Merialles
Plana del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet, a la confluència de les valls de Cadí i de la Llipodera.
Hi ha el refugi de Merialles , centre d’una important zona forestal
pla d’Almatà
Jaciment arqueològic
Jaciment d’època islàmica situat al N de la ciutat de Balaguer.
Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic
Vilanova del Pla
Església
Església romànica de la fi del segle XI, tocant al mas Vilanova del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), a la dreta de la riera d’Oló (640 m alt.).
És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula La primera menció històrica és del 1175 el mas és documentat el 1093
pla dels Xurros
Plana estesa a l’esquerra del Túria, abans de la seva confluència amb la rambla Castellarda, dins el municipi de Benaguasil (Camp de Túria), al límit amb el de Pedralba (Serrans), ja de llengua castellana.
pla de Xàtiva
Sector nord-oriental de la Costera, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida.
Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva , a través de les séquies de la Vila, de la Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, de la Llosa, de Ranes i de la Torre d’En Llorís la superfície regada és d’unes 2 700 ha Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya L’aigua, des d’antic, ha…
pla d’Andanes
Plana de la zona de contacte de l’Horta amb el Camp de Túria, estesa a l’esquerra del barranc del Carraixet i situada, en gran part, dins el terme municipal de Bétera (Camp de Túria).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina