Resultats de la cerca

Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…

Ingressà al FC Barcelona 1986-90 procedent del València 1981-86, equip al qual tornà 1990-95 Posteriorment jugà en el Vila-real 1995-99 i en el Còrdova 1999-2001, on es retirà Centrecampista, disputà 247 partits amb el Barça i marcà 66 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1989 i dues Copes del Rei 1988, 1990 Fou vint-i-nou cops internacional i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1984, on fou subcampió Entrenà equips del futbol de base i de tercera divisió del València, el Córdoba Club de Fútbol 2005, l’Orihuela Club de Fútbol 2006-07, la Unión Deportiva Alzira 2008-09 i la Unió…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-66 procedent del València Disputà 141 partits amb l’equip blaugrana, i guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966 Individualment, obtingué el Trofeu Zamora en la temporada 1966 com a porter menys golejat de la Lliga Posteriorment, jugà amb el Gimnàstic de Tarragona 1973-74 Fou tres vegades internacional B

Fou jugador del Club Tennis Tarragona Guanyà un torneig de l’ATP Tour en individual Casablanca, 2004 i cinc en dobles Viña del Mar i Acapulco, ambdós l’any 2005 amb David Ferrer Casablanca, 2008 amb Albert Montañés Chennai, 2010 amb Marcel Granollers, i Munic, 2010 amb Oliver Marach En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 65a en individual 2008 i la 37a en dobles 2008

Fou professional del 1930 al 1935 Desenvolupà la seva trajectòria professional a Catalunya Participà en nombroses curses a l’americana durant la dècada dels anys trenta Guanyà el Gran Premi Sestal 1932 Participà en la primera edició de la Vuelta a Espanya 1935, en el Tour de França 1935 i en la Volta a Catalunya en tres ocasions El 1934 sortí amb el dorsal número 1

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Migcampista, jugà deu temporades al Centre d’Esports Sabadell 1917-27, amb el qual es mantingué en la primera categoria catalana i compartí vestidor amb els seus germans Tena II i Tena III Després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol tres temporades 1927-30, on fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya 1929 i on debutà en la recent estrenada Lliga, en la qual jugà 25 partits L’any 1930 retornà al CE Sabadell i a l’estiu següent s’incorporà al Racing de Madrid en una gira de sis mesos per Amèrica que acabà en la dissolució de l’equip Novament al Sabadell, alternà tasques de jugador i…

Format a l’Escola de Barcelona, treballa en collaboració amb Albert Viaplana i Veà, amb el qual ha reconvertit l’antic convent de Santa Mònica de Barcelona en el Centre d’Art Santa Mònica 1985-89, i part de l’antiga casa de la Caritat de Barcelona en el Centre de Cultura Contemporània 1993, premi FAD Han projectat, també a Barcelona, l’Hotel Hilton 1990-93, la plaça dels Països Catalans en dues fases 1981-83 i 1990 i la Rambla de Mar 1994 Com a teòric i crític, ha publicat Arquitecturas Catalanas 1977, Nacionalisme i modernitat en l’arquitectura catalana contemporània 1980 i Arquitectura de…

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València…

Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935