Resultats de la cerca

En el Campionat d’Europa aconseguí la medalla de bronze individual 1999 i la quarta posició 2001 Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1998, 2011 Obtingué dues medalles de plata individual 1999, 2005, dues d’or per equips 2001, 2010 i tres bronzes 1998, 1999, 2010 en el Campionat d’Espanya de raid Fou subcampiona de Catalunya individual 1999 i per equips 2006 Compaginà l’activitat esportiva amb la seva feina com a professora a l’Hípica Aiguamolls de Palau-saverdera, de la qual és propietària

Es formà al Club Samyd d’Eivissa i s’inicià en l’alta competició el 1995 Guanyà el Campionat d’Europa júnior de combat en la categoria de menys de 60 kg i per equips 2009 Es proclamà campiona d’Espanya sub-21 2009 i universitària en la categoria de menys de 61 kg, competint amb l’equip de la Universitat de Barcelona 2010 En l’àmbit absolut, aconseguí la medalla de plata individual i la d’or per equips en el Campionat d’Espanya 2009 També competí pel CE Mediterrani

Començà a practicar el trampolí al Gimnàs Guinardó i després passà a l’escola Nostre Temps Fou medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa júnior 1984 Es retirà a vint-i-un anys i es dedicà a entrenar Després de quatre anys a Madrid, obrí a Barcelona l’escola de trampolí de l’Associació Sant Martí Esport, que dirigí 1992-96 Posteriorment, obrí l’escola de trampolí del Collectiu Esport per a Tothom 10 Entre els gimnastes que entrenà destaquen els internacionals Iván Ontiveros, Cristina Hernández, Marc Piñol i Alejandro Milán

Fundat el 1980, fou un dels primers clubs de futbol sala catalans Després d’una sèrie d’ascensos arribà a la divisió de plata estatal Entre el 1998 i el 2002 jugà cinc play-off d’ascens a la divisió d’honor Durant aquella època fou patrocionat per Maxon Movistar i formaren part de l’equip jugadors com David Herráiz, Ambrosio Leal o Vicentín Posteriorment el primer equip ha jugat habitualment en categories estatals Disposa d’uns deu equips en categories inferiors i d’una escola de futbol sala municipal Juga al Pavelló Miquel Poblet

Conegut com Perico , jugà principalment en la posició d’ala Debutà a la divisió d’honor amb l’Industrias García Al final de la dècada de 1990, fitxà pel Futbol Club Barcelona, a divisió de plata, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà a l’Ourense Futbol Sala 2001-02, al Futbol Sala Gavà 2002-03, al Gasifred d’Eivissa 2003-04, al Manresa Futbol Sala 2004-07 i a L’Hospitalet Bellsport 2007-08 Es retirà a les files del Manresa a mitjan temporada 2008-09

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou set cops campió d’Espanya en les categories infantil i juvenil entre el 2007 i el 2011 Fou el primer català que pujà al podi en un Campionat del Món juvenil, i conquerí una medalla de bronze 2010 i una de plata 2011 en la prova de quatre sense timoner Com a absolut, es proclamà campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i de quatre sense 2012, 2017, i guanyà la Copa del Rei 2012 en la darrera especialitat

Debutà l’any 1980 a l’HK Drott suec, i després de passar pel Göteborg i l’HP Warta, fitxà pel Club Balonmano Granollers l’any 1985 Jugà quatre temporades al BM Granollers i, posteriorment, fitxà per l’Atlético de Madrid Amb la seva selecció guanyà una medalla d’or en el Campionat del Món 1990 i una altra en el d’Europa 1994, dues de plata en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, i dues de bronze en el Campionat del Món 1993, 1995

Formada al Club Natació Kallípolis, destacà en els Campionats de Catalunya en categoria juvenil i júnior aconseguint diverses medalles d’or i participà en el Campionat Europeu Júnior 2003, 2004 En categoria júnior obtingué tres medalles d’or per equips, una medalla de plata per equips, combo i duet i una medalla de bronze en figures En categoria absoluta guanyà entre el 2002 i el 2004 dues medalles d’or per equips i dues medalles d’or en combos Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2003

Porter, començà a jugar a handbol a vuit anys a l’escola Sagrada Família d’Horta El 1984 passà al FC Barcelona , on jugà en categories júniors fins el 1988, que passà a formar part del primer equip, amb el qual ha guanyat set Copes d’Europa 1991, 1996-2000, 2005, dues Recopes d’Europa 1994, 1995, cinc Supercopes d’Europa 1997-2000, 2004, tretze Supercopes d’Espanya 1989-92, 1994, 1997, 1998, 2000, 2001, 2004, 2007, 2009, 2010, nou Lligues dels Pirineus 1998-2002, 2004, 2006, 2007, 2010, sis Copes Asobal 1995, 1996, 2000, 2001, 2002, 2010, sis Lligues catalanes 1991-95, 1997, onze Lligues…

Vinculada al Club Natació Kallípolis, s’inicià el 1979 a les ordres de César Villegas Aviat es convertí en la millor nedadora espanyola de natació sincronitzada de l’època, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat del Món 1986 El 1988 es retirà i passà a fer d’entrenadora al mateix club El 1994 començà a collaborar amb la selecció espanyola, de la qual fou la màxima responsable entre el 1997 i el 2012, i aconseguí el nombre d’èxits més gran de la seva història Conquerí quatre medalles olímpiques, una de plata i una de bronze a Pequín 2008 i dues de…