Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
Patrici Güil Contreras
Hoquei sobre patins
Àrbitre d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat
Salvador Castelló Carreras
Avicultura
Columbofília
Avicultor i columbòfil.
Construí la granja escola Paradís 1894 a Arenys de Mar, on creà la Reial Escola d’Avicultura 1896 Fundà la Societat Nacional d’Avicultors, fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i collaborà amb la Reial Societat Columbòfila de Catalunya 1892 També fundà la Real Federación Colombófila Española 1894, que presidí 1896-98 Escriví una trentena d’obres, entre les quals destaca Colombofilia 1894 Fou premiat pel Ministerio de la Guerra espanyol 1898 i rebé la Creu del Mèrit Agrícola de mans d’Alfons XIII 1908
Esteve Amat Ortega
Natació
Tècnic de natació sincronitzada.
Fou un dels introductors a Catalunya d’aquesta especialitat aleshores anomenada ballet aquàtic tot endegant un equip en el Club Natació Barcelona El 1958 aconseguí els primers Campionats de Catalunya duo i per equips i d’Espanya solo, duo i per equips El 1960, quan l’especialitat prengué embranzida, presidí la primera Comissió Tècnica de la Federació Espanyola de Natació i es donà a conèixer internacionalment En els Jocs Olímpics de Roma d’aquest mateix any fou nomenat membre del Comitè Tècnic de Natació Sincronitzada de la Federació Internacional, càrrec que ocupà fins el 1982
Associació de Veterans de Rugbi de Barcelona
Rugbi
Club de rugbi de Barcelona.
Fou fundada el 1983 per un grup d’exjugadors dels equips BUC, CN Barcelona, FC Barcelona, CN Montjuïc, CE Universitari, CN Poblenou, RC l’Hospitalet i RC Sant Boi Posteriorment, s’hi adheriren membres d’altres clubs, com el Castelldefels RUC, el Corralito RC o el Gòtics RC Ginés García la presidí fins el 2006 i, posteriorment, ocupà el càrrec Vicente Adelantado Habitualment juguen al camp municipal de l’Hospitalet de Llobregat També participen en el Festival Golden Oldies L’entitat fou distingida amb el Battered Relic Trophy
Maria Teresa Andreu Grau
Futbol
Futbolista i dirigent esportiva.
S’inicià a la Penya Barcelonista Femenina que, posteriorment, esdevingué l’equip femení del Futbol Club Barcelona, equip on jugà entre el 1970 i el 1982 Fou entrenadora, presidí la secció de futbol femení delclub i fou vocal de la junta directivadel FC Barcelona 2000-03 Fou presidenta de la Comissió de Futbol Femení de la federació catalana 1980-2005 i de la federació espanyola, i vocal del Comitè de Futbol Femení de la UEFA Forma part del Comitè Olímpic Català Femení i de la Comissió Dona i Esport de la UFEC
Bernat Picornell i Richier
Natació
Esportista, pioner de la natació.
Fill d’un capità de vaixell mallorquí, de jove guanyà campionats de natació a Marsella Vers el 1905 anà a residir a Barcelona, on amb uns amics del Gimnàs Solé organitzà el primer Campionat d’Espanya de natació 1907 Aquesta iniciativa li donà la idea de fundar, el mateix any, el Club de Natació Barcelona , que presidí de manera alternativa, durant el període 1908-31 El 1908 arbitrà el primer partit de waterpolo de què es té constància a l’Estat espanyol Aquell mateix any organitzà el primer Campionat d’Hivern, que a partir de la segona edició s’anomenà Copa Nadal, i el 1909 el…
,
Romà Cuyàs i Sol

Romà Cuyàs i Sol
© Federació Catalana d’Atletisme
Esport general
Advocat i dirigent esportiu i cultural.
.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es vinculà des dels anys seixanta al món del llibre a través d’Edicions 62, editorial de la qual fou assessor financer 1971, gerent 1972 i conseller delegat 1987 Tingué també càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano Cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana 1978-82, delegat a Catalunya del Centro Español de Derechos Reprográficos CEDRO 2000-08, del 1996 al 2011 fou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya En l’àmbit esportiu destacà com a atleta del Club Natació…
,
Jaume Bartumeu i Cassany

Jaume Bartumeu i Cassany
© PS- Partit Socialdemòcrata d’Andorra
Política
Polític andorrà.
Estudià dret a la Universitat de ciències socials de Tolosa i es llicencià a la Universitat de Barcelona El 1982 començà l’exercici de l’advocacia Ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la seva professió membre fundador de la Comissió de Cultura i Drets de la Persona del Collegi d’Advocats d’Andorra 1983, de la junta de govern del Collegi d’Advocats d’Andorra 1986-89 i del comitè executiu de l’Associació Internacional de Joves Advocats AIJA amb seu a Brusselles 1987-90 Ha ocupat també càrrecs en el govern andorrà conseller de finances, comerç i indústria del Govern d’Andorra 1990-92,…
José Antonio de Aguirre y Lecube

José Antonio de Aguirre y Lecube
© Fototeca.cat
Política
Polític basc.
Membre d’una família burgesa de Bilbao, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto Inicià l’activitat política com a president de les joventuts d’Acció Catòlica de Biscaia El 14 d’abril de 1931, amb un grup de correligionaris, proclamà la República Basca des de l’ajuntament de Getxo La iniciativa no tingué conseqüències, però contribuí a fer-lo destacar entre els dirigents del Partit Nacionalista Basc Fou diputat de les tres legislatures de la República, i com a alcalde de Getxo presidí la comissió d’alcaldes que fou designada per a estructurar l’Estatut d’Estella Des del…
José María Queipo de Llano y Ruiz de Saraiva
Història
Política
Polític castellà.
Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina