Resultats de la cerca
Es mostren 4131 resultats
patrimoni industrial
Art
Museologia
Conjunt de testimonis materials de l’activitat industrial.
La idea de preservar-los com a mostra significativa dels canvis econòmics, tecnològics, socials i culturals al llarg de la història i, especialment, de l’època contemporània, a partir del procés conegut com a revolució industrial, ha portat a la recuperació i la museïtzació d’antigues fàbriques, espais industrials, maquinària, objectes i documentació imprescindibles per al coneixement de l’evolució tècnica de la societat La salvaguarda i la difusió del patrimoni industrial a Catalunya ha girat a l’entorn del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, creat formalment per la Generalitat…
Francesc Mata
Cristianisme
Escolapi.
El destinaren a Montevideo a mitjan segle XIX Hi ensenyà al prestigiós internat Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago, on estudiaven els fills de les famílies illusstres d’aleshores Mata visqué la gran crisi provocada en el camp educatiu a causa de l’anomenada Guerra Grande 1843-51, que originà un període de desorganització Féu campanya a favor de l’ensenyament públic, i es traslladà a Melo, on es féu càrrec de l’escola pública de nois i desenvolupà un gran treball hom sap que mentre ell la dirigí 1852-69 i promogué, el centre escolar arribà a tenir més de 100 alumnes…
Abelard Fàbrega i Esteba
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes…
Alfons Soldevila i Barbosa
Arquitectura
Arquitecte.
Des de l’any 1964 en què inicià la seva tasca professional en collaboració amb Ramon Artigues fins l’any 1970, la seva obra se centra en el camp de l’habitatge experimental Destaca la seva activitat docent desenvolupada a l’ETSAB i com a professor convidat a diverses universitats estrangeres L’any 1971 construí la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona, anomenada MR1, seguint el model del mégaron mediterrani, i iniciant una sèrie que continuaren les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella Des del 1975 treballa amb Josep Ignasi Llorens, amb qui ha realitzat l’escola…
Robert Nozick
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard Tot i que ha conreat diferents àmbits del discurs filosòfic, és conegut sobretot per la seva tasca dins l’àmbit de la filosofia política La seva posició ha estat definida com un liberalisme radical que malda per limitar els drets de l’estat enfront dels drets de l’individu, que ell es proposa defensar Segons Nozick l’estat només ha d’intervenir quan els individus ataquen les llibertats dels altres o quan els individus deleguen els seus drets a l’estat És famós per les seves crítiques contra teories finalistes com l’utilitarisme o la teoria de la justícia de…
Ramon Colom i Esmatges

Ramon Colom
Periodisme
Periodista, llicenciat en Ciències Polítiques.
Començà la seva tasca com a periodista a Ràdio Espanya de Barcelona el 1973 El 1975 s’incorporà a Televisió Espanyola TVE com a redactor dels programes La semana i Informe semanal , que dirigí a partir del 1980 A TVE ocupà els càrrecs de productor executiu de programes d’actualitat 1982 i subdirector de serveis informatius 1984 El 1988 creà la productora Tesauro i el 1990 tornà a TVE com a director de l’emissora, càrrec que dimití al juliol del 1996 Al principi del 1997 presentà i dirigí el programa El món d’Ariadna a TV3 Entre el 2000 i el 2002 exercí com a director de programes i continguts…
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…
Josep-Joan Piquer i Jover
Educació
Historiografia
Pedagog i historiador.
Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé 1933 Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on collaborà amb Emili Mira A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona 1961 i Inteligencia, inmigración y suburbio 1972 Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca Vallbona, Santes Creus i treballs com…
Rafael Pérez i Contel
Escultura
Escultor.
Els primers coneixements artístics els adquirí al taller de Vicente Gerique L’any 1926 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València becat per l’estat El 1933 realitzà les seves primeres exposicions Dos anys més tard anà a París per tal de completar-hi els seus estudis Residí en diversos països europeus i el 1952 fou becat pel govern francès Escriví monografies sobre el pintor Josep Ribera i un gran nombre d’articles per a la premsa de València i de Madrid Alternà la pràctica del dibuix, la pintura i l’escultura amb la tasca docent com a catedràtic d’art de l’…
Joan Pelegrí i Partegàs
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Fill d’Antoni Pelegrí i Nicolau, dugué a terme una tasca cívica i pedagògica al Centre Montserrat-Xavier i a l’Escola Tècnica Professional d’Hostafrancs —de la qual fou un dels fundadors el 1940—, institucions vinculades a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, que dirigí durant molts anys, i que el 1993 adoptaren conjuntament el nom d’Escola Joan Pelegrí Guardonat en diversos jocs florals de l’exili, publicà, entre altres obres, La premsa en català 1920-1960 1962, Tres dimensions educacionals 1968, Combat per la fe 1969, Cronologia dels Països Catalans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina