Resultats de la cerca

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

Llicenciat en Educació Física, és autor de les novelles L’home que torna 2005, premi Nou Talent FNAC i Les llàgrimes de la senyoreta Marta 2007, i de les narracions L’amor de la meva vida de moment 2015 El 2015 guanyà el premi Sant Jordi de novella per La vida sense Sara Amat Posteriorment publicà les novelles  Els metecs  2018 i Caminant junts per la lluna 2020

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Lluità en diverses ocasions contra els turcs es distingí a les batalles de Kinburn i Ocakov 1787-88 — i contra Polònia — conquerí Varsòvia 1794 — Durant la segona coalició contra Napoleó, li fou encomanada la missió d’expulsar els francesos d’Itàlia 1799 Entrà a Milà, vencé Macdonald a Trebbia i Jouvert a Novi Ligure, però finalment hagué de replegar-se a Àustria, des d’on tornà cap a Rússia

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

En aquest òrgan la sang es distribueix pels sinusoides on tenen lloc les reaccions metabòliques hepàtiques i va després cap a les venes centrolobellars i cap a les suprahepàtiques que desemboquen en la vena cava inferior on la sang torna a assolir la circulació general Hi ha també una circulació portal hipotalamohipofisària mitjançant la qual l’hipotàlem envia a la hipòfisi diferents factors d’alliberament que hi estimulen la producció de determinades hormones

L’equip sènior juga habitualment en categories d’àmbit català El seu màxim èxit fou l’ascens a la Superlliga 2 la temporada 2007-08, amb part de l’equip procedent del Santa Isabel i entrenat per Jorge Tobeck Jugà a la segona categoria estatal fins a la temporada 2010-11 Posteriorment tornà a categories territorials Disposa de nombrosos equips en categories inferiors També promou l’esport escolar Juga al poliesportiu del Centre de Viladecans

Fundat l’any 1922, el 1931 participà per primer cop en un campionat comarcal La temporada 1947-48 pujà per primera vegada a primera territorial, tot i que poc després tornà a la categoria d’aficionats La temporada 1976-77 fou campió de segona territorial i pujà a primera Des de llavors alternà les dues categories Disposa de sènior femení i d’equips en categories inferiors Juga al camp municipal de Gandesa

Format al CB Sant Adrià, l’any 1956 s’incorporà al CB Orillo Verde de Sabadell, on jugà la Lliga fins a la desaparició del club 1961 Posteriorment i fins al 1969 jugà al Sant Josep de Badalona, on assolí l’ascens a la Lliga estatal la temporada 1967-68 El 1969 tornà a la disciplina del CB Sant Adrià, on es retirà el 1975 Fou una vegada internacio-nal amb la selecció espanyola absoluta