Resultats de la cerca

Fou fundat el 1940 per iniciativa d’un grup d’afeccionats a aquest esport que a mitjan anys trenta jugaven partits informals a la pista de ball de la terrassa de la piscina de Girona Va ser la continuació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que havia nascut el 1939 Els mateixos jugadors que formaven l’ADG els germans Joan, August i Víctor Serra, els germans Pere i Joan Colls, Josep Maria Sastre, Martí Montañà i Ros crearen el Girona CH, que al gener del 1941 inaugurà la nova pista de Vista Alegre, per la qual passaren els millors equips de l’època Amb un equip format per Emili Caula, Janny…

S’inicià al Club Ariel de Barcelona El 1953 debutà en la competició i guanyà el Campionat de Catalunya individual, de dobles i per equips, iniciant així una llarga trajectòria de títols que la dugueren al número 1 del tennis de taula català Després de dos anys a Anglaterra, el 1956 repetí els títols catalans i guanyà per primer cop un títol estatal, el de dobles mixtos El 1957 fitxà pel CT Barcino i durant cinc anys, fins el 1961, guanyà tots els títols espanyols possibles cinc d’individuals, de dobles, de mixtos i per equips, així com cinc títols catalans d’individuals i per equips i dos de…

És situada al peu del djebel Sabir, al s del territori, a 30 km de la frontera amb el Iemen del Sud, a la vora de l’altiplà 1 402 m alt que baixa, abrupte, vers la mar Roja Mercat principal de cafè i cotó Antiga capital del país s XIII-XIV, fou eclipsada per Aden Tornà a ésser capital durant l’imamat d’Aḥmad ibn Yaḥyà 1948-62 Conserva l’antiga muralla

Pertangué durant el segon millenni aC al país d’Arzawa, sotmès vers el 1340 pel sobirà hitita Mursilis II Colonitzada pels aqueus, passà a poder dels lidis, dels perses 546 aC i d’Alexandre el Gran 339 Concedida pels romans als monarques de Pèrgam, tornà a la sobirania de l’Imperi al segle II aC, dins la província de la Cilícia L’any 43 dC fou agrupada amb la Lícia en una única província

Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg

Els jugadors del bàndol que para se situen, inclinats, formant una filera perpendicular cavallfort a una paret Un dels jugadors, dret d’esquena a la paret, subjecta amb les mans el cap del primer de la filera, per tal de protegir-lo Els jugadors de l’equip contrari han de saltar al damunt de la filera i, si aquesta resisteix, guanya l’equip que para En cas contrari l’altre bàndol torna a saltar

Durant la guerra contra Joan II, Pere IV, el Conestable de Portugal, autoritzà 1466 l’encunyació de croats i terços de croat de plata que imitessin els barcelonesos durant la guerra dels Segadors 1641 tornà a encunyar moneda obsidional d’argent peces de 5 rals i de 5 sous Durant la primera guerra Carlina, la Junta de Berga hi encunyà moneda mitja pesseta d’argent i una moneda de coure del 1840

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Lluità a la tercera guerra Carlina, i es destacà, amb el grau de coronel, a la de les Filipines Fou ascendit a general 1896 Tornà a la península Ibèrica, juntament amb el general Polavieja, i passà aleshores a Cuba Posteriorment fou governador civil de Barcelona, fins el 1902, governador militar de València 1902-03 i de Melilla 1909-10, capità general de Catalunya 1917 i dos cops ministre de la guerra 1917 i 1918

Net de Llywelyn ap Iorweth 1173-1240, obligà Enric III d’Anglaterra a reconèixer-lo príncep de Galles i sobirà de tots els caps gallesos Des del 1276 entrà en guerra constant amb Eduard I d’Anglaterra Vençut el 1277, el 1282 es tornà a revoltar amb altres caps gallesos, però morí en la revolta, que fracassà i posà fi a la independència gallesa El seu cap fou exhibit al pont de Londres