Resultats de la cerca
Es mostren 8471 resultats
la Llobeta
Raval
Raval d’Aiguafreda (Osona) i zona de residència i estiueig, 1 km al N del poble.
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
els Cims de Sant Antoni
Urbanització
Urbanització i zona residencial dels municipis de Paterna (Horta del Nord) i Bétera (Camp de Túria).
És utilitzada cada vegada més com a primera residència a causa l’obertura de l’autovia València-Llíria el 1992
articulació
Articulació diartroïdal coxo-femoral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les superfícies…
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar
transfluència
Geomorfologia
Hidrografia
Desplaçament d’una part del glaç d’una llengua glacial fora de la seva vall, aprofitant un punt baix de l’interfluvi.
És un fenomen característic de les muntanyes de la zona subàrtica humida
bufat
Pintura
Crosta trencadissa que es forma en perdre l’adherència alguna de les capes de color d’una obra pictòrica.
Produeix una zona feble, buida per sota, que es pot desprendre fàcilment
el Pla de l’Estació
Barri
Barri del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a la dreta del riu de Foix, aigua avall dels Monjos, vora l’estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Vilafranca del Penedès.
És una zona en expansió degut a l’emplaçament de noves indústries
pla de Merialles
Plana del massís del Canigó, dins el terme de Castell de Vernet, a la confluència de les valls de Cadí i de la Llipodera.
Hi ha el refugi de Merialles , centre d’una important zona forestal
glomèrul de Malpighi
Anatomia animal
Part del nefró constituïda per una aglomeració de capil·lars arterials envoltats per la càpsula de Bowman; és el lloc on es forma l’orina primitiva per ultrafiltració del plasma.
N'hi ha en gran quantitat a la zona cortical del ronyó