Resultats de la cerca

És de color marró amb taques blanques Habita a la Mediterrània, sobre les roques cobertes d’algues, de les quals s’alimenta Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra A limacina i la llebre de mar bruna A depilans

A mitja vall hi ha l' estany de Remunyé , a 2 700 m alt

Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut

S'hi associà a Tolosa, i aquest l’envià a ensenyar teologia a París el 1217 El 1219 era a Barcelona per introduir l’orde a la corona catalanoaragonesa Fou confessor de Jaume I i participà en les conquestes de Mallorca i de València, regnes on treballà per l’establiment del cristianisme i la fundació de convents de l’orde El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida És venerat com a beat

Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona

La derrota dels turcs obligà Roger de Lloria a acollir-los a Tebes, però l’any següent trencà l’aliança i els n'expulsà

El seu nom fou Vasilij Mikhailovič Drozdov Educat al monestir de Sant Sergi, de Zagorsk, fou professor de teologia a Peterburg Bisbe de Jaroslavl’ 1820, fou traslladat a Moscou Exercí una influència destacada sobre el camp polític i el teològic, particularment pel seu interès per l’ús del rus modern, en lloc de l’antic eslau, i pel seu catecisme, en la primera redacció del qual hi ha una certa influència protestant, i que influí en la teologia russa del s XIX

Com a vegueria de Vallespir independitzada apareix només el 1240 a càrrec del veguer Guillem de Castellnou durant el govern del comte Nunó I de Rosselló i Cerdanya Els darrers segles comprenia tota la vall del Tec des de Sant Joan de Pladecorts només el vessant de la dreta, i, per tant, en restaven exclosos Vivers i el Voló, a més del sector més proper dels Aspres la Bastida, Prunet i Bellpuig

És espontània a les terres mediterrànies, però és coneguda sobretot com a planta de jardí, amb diverses varietats ornamentals

L’agricultura de regadiu hi és important L’economia es complementa amb l’explotació de pedreres i amb algunes indústries derivades