Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Enric III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1217-72).
Durant la seva minoritat 1216-27, en què regnà sota la tutela de William Marshal, comte de Pembroke, i de Hubert de Burgh, França intentà d’apoderar-se d’Anglaterra, però no hi reeixí Enric fracassà en l’intent de recuperar les possessions que la corona anglesa havia tingut a França, de les quals només pogué conservar, pel tractat de París 1259, la part litoral de Gascunya En política interna es trobà amb la forta oposició que la noblesa presentà al caràcter absolut i centralista que la monarquia anava prenent Per les Provisions d’Oxford 1258 es veié obligat a reconèixer els drets dels nobles…
Elisabet de Mallorca
Història
Infanta, comtessa de Clarença i baronessa de Matagrifó.
Filla de Jaume III de Mallorca i Constança d’Aragó Passà part de la infantesa a Girona i a Montblanc, retinguda, amb la seva mare, per Pere III de Catalunya-Aragó El 1349 acompanyà el seu pare en l’empresa de Mallorca fou capturada a Llucmajor per Gilabert de Centelles i enviada a València, on fou confinada, per ordre del rei, al convent de Santa Clara fins el 1358, que fou casada amb Joan II, marquès de Montferrat, després de la renúncia prèvia als seus drets a la corona de Mallorca Visqué al castell d’Omeladès, immediat a la senyoria de Montpeller El 1374, ja vídua, acompanyà el seu germà…
Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià Dalmau i Oller
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar austriacista.
Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom Barcelona 1658 — 1734, per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco 1704, però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona 1705 i recompensat amb el privilegi de cavaller El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero 1710 Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de Barcelona i s’ocupà principalment del…
Miquel Crusafont i Sabater
Museologia
Història
Numismàtic.
Enginyer industrial, llicenciat en història i museòleg, s’especialitzà en història monetària i en numismàtica dels Països Catalans Ha participat en la realització de diverses exposicions de moneda catalana “Moneda, Mirall de la Història” Sabadell-Barcelona 1983, “Catalunya Moneda i Història” Barcelona-Lleida, 1985 Actualment és president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de redacció d' Acta Numismàtica i sotsdirector de Gaceta Numismática Fou director del Museu d’Història de Sabadell 1982-85 És autor de nombrosos estudis, entre els…
Bernat de Cruïlles i de Peratallada
Història
Militar
Almirall.
Senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles Baix Empordà, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà, en la seva joventut fou conegut per Bernat de Peratallada El 1269 acompanyà l’infant Pere a Castella El 1277 es casà amb Elisabet Dionís morta el 1298, parenta de la reina Violant i, vers el 1305, amb Gueraua de Cabrera Batlle de Barcelona el 1282, fou un dels capitans de Pere II el Gran a Calàbria, on es distingí especialment a Seminara 1283 Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l’acompanyaren a Bordeus Lluità en la…
Feliu Azzati i Descalci
Història
Política
Polític.
Fill de pares italians, arribà a València de petit S'afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim collaborador Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa 1908, Azzati el substituí en la direcció del diari El Pueblo i a l’escó parlamentari El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, i reestructurà l’organització del partit —del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort—, que adoptà el nom oficial de Partido de Unión Republicana Autonomista PURA Fou diputat a corts en nombroses ocasions 1908, 1910, 1914,…
Surinam 2013
Estat
El creixement econòmic es va mantenir constant i elevat, amb un augment del PIB del 4%, gràcies a la producció i l’exportació de tres matèries primeres or, petroli i bauxita També va ajudar la bona conjuntura dels preus internacionals d’aquests minerals, encara que la tendència es va moderar els darrers mesos Aquest fet, juntament amb l’esgotament dels jaciments miners, són dos aspectes que condicionen el futur de l’economia de Surinam, perquè no es poden assegurar a curt termini uns rendiments similars als actuals Pel que fa a la política exterior, a l’agost Surinam va assumir…
Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch
© Grup 62 / Arduino Vannuchi
Literatura catalana
Periodista i escriptora.
Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie…
,
Valero Rivera Folch
Handbol
Jugador d’handbol.
Extrem esquerre format al planter del FC Barcelona, amb el primer equip del club guanyà la Copa d’Europa 2005, la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2003 Jugà al BM Aragón 2005-07, l’Algesires 2007-08, en el qual marcà 163 gols, el Guadalajara 2008-09 i el Vigo 2009-10, abans de fitxar pel Nantes 2010-11, conjunt de la segona divisió francesa que obtingué l’ascens aquella mateixa temporada 2010-11 En 2011-12 fou escollit millor jugador i millor extrem esquerre de la Lliga francesa, de la qual fou el segon màxim golejador L'any 2016 retornà al primer equip del FC…
Enric Granados Aumacellas
Natació
Nedador, tècnic i directiu de natació.
Fill del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados Gal Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia…