Resultats de la cerca
Es mostren 26373 resultats
Reinhard Mucha
Art
Artista alemany.
Treballa en escultura i installacions Utilitza objectes corrents emplaçats en l’espai expositiu gairebé sense manipular, tot transformant la seva funcionalitat, les relacions espacials i significats Aquest aspecte confereix a l’obra una dualitat en la seva escenificació, una barreja de transparència i opacitat, d’evidència i ocultació, que potencia en la teatralització Qüestiona el sentit de la representació, planteja l’ambigüitat de la visió a través de mecanismes de simulacre La seva installació Wartesaal es presentà a la Documenta X de Kassel 1997 L’any 1999 presentà l’exposició Eller…
Philippe Genty
Teatre
Autor i director de teatre francès.
Ha imposat els titelles com un art majoritari i interdisciplinari amb tècniques diverses de tot el món A més de la manipulació dels objectes escènics, els seus muntatges recolzen en la música, la tria dels materials i la desconcertant organització de l’espai, on es barregen actors reals i titelles El 1968 creà la Compagnie Philippe Genty Entre les seves produccions hom pot esmentar Rond comme un cube 1982, Sigmund’s Follies 1983, Désirs Parades 1986, Dérives 1989, Ne m’oublie pas 1992 i Voyager immobile 1995, Passagers clandestins 2001, Zigmund Follies 2001, Ligne de fuite 2002 i La fin des…
Francisco García del Cid Arias
Geografia
Científic.
Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps…
jou

Els tres tipus de jou emprats als Països Catalans
© Fototeca.cat
Agronomia
Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, dos ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
A la part central del jou hi ha unes clavilles, a les quals hom lliga els eixanguers que sostenen la traiga És emprat a tot el Pirineu català, al Camp de Tarragona i al País Valencià El jou de coll, o jou d’ansins , és emprat amb bous o amb mules i és molt poc corbat als caps, on hi ha dos forats per on passen els extrems dels ansins Predomina a la part septentrional de Catalunya El jou de camelles és subjectat estrenyent les camelles als costats d’un coixí que protegeix el coll de cada bèstia i mantenint les parts inferiors de cadascuna unides per una corda És emprat sobretot a la part…
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…
Josep Eudald Pradell
Disseny i arts gràfiques
Gravador i tipògraf.
Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès com a membre de la…
Juli Pi i Olivella
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores regularment al…
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…
William O’Brien
Història
Polític i patriota irlandès.
Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per a tot…
Rudolf Nurejev
Dansa i ball
Ballarí rus.
El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K Russell Entre…