Resultats de la cerca
Es mostren 10347 resultats
gorg Estelat
Estany
Estany (2.110 m alt), el més gran dels gorgs de Noedes (Conflent), a la capçalera d’aquesta vall, al peu de la serra de Madres.
cogulló d’Estela
Muntanya
Contrafort meridional (1 847 m alt.) dels rasos de Peguera, fins al terme de Castellar del Riu (Berguedà), que domina la vall del riu Demetge.
Escaló
Torre d’Escaló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un petit eixamplament de la vall, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de SantPere del Burgal
tossa d’Encampadana
Cim
Cim (2 476 m alt) de l’alineació que separa la vall dels Cortals de l’alta Valira, dins el terreny de la Concòrdia (Andorra).
tuc de Coeisseca
Cim
Cim (2 125 m) que forma part de l’interfluvi entre el riu de Varradòs i la Garona, al terme d’Arres (Vall d’Aran).
coll d’en Claret
Coll de la serra de Tramuntana (Mallorca), a l’est del puig d’en Claret
(564 m alt.), al capdamunt de la vall d’Esporles.
Hi passa la carretera de Valldemossa a Andratx
els Horts
Antic poble
Antic poble del municipi de Serdinyà (Conflent), situat en una vall afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant S de la roca Roja.
És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s XIX el 1799 tenia 34 h
maidu
Etnologia
Individu d’una de les tribus ameríndies de Califòrnia, de llengua penuti, que habitava entre la vall del Sacramento i les muntanyes de Sierra Nevada.
El 1770 els maidus eren uns 9 500 individus el 1960, inclosos els mestissos, 200 Tenien una organització política tribal, i eren caçadors
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
Cellers
Poble
Poble del municipi de Torà (Solsonès), a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès