Resultats de la cerca
Es mostren 330791 resultats
sal de sulfoni
Química
Cadascuna de les sals, de fórmula S+R3X, que hom obté per reaccions d’addició de composts R-X sobre tioèters o altres composts de sofre divalent.
Les sals de sulfoni tenen estructura piramidal i són configuracionalment estables Són làbils davant els reactius nucleòfils i presenten, accentuada, la propietat general dels composts de sofre d’estabilitzar carbanions en la posició αrespecte a aquest element
junta de braços
Història
Reunió extraordinària de tots els representants de les corts catalanes que fossin presents a Barcelona en el moment de prendre una decisió d’emergència.
La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’…
estany de Lladres
Estany
Petit estany a la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot, al Pallars Sobirà), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m).
Regulat per la presa de la Font Grassa, alimenta, a través del canal de Lladres , la central de Lladres central de Lladres
Biblioteca de Catalunya
Música
Biblioteca pública fundada a Barcelona el 1914 sota els auspicis de la Diputació de Barcelona.
Avui dia té caràcter de nacional en forma d’entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El departament de música conté més de 12 000 unitats entre manuscrits, impresos i llibres, entre els quals hi ha més de setanta manuscrits medievals La història d’aquest fons s’inicià amb l’adquisició per part de la Diputació barcelonina de la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, l’any 1892 El 1907 Felip Pedrell en feu la…
corregiment de Manresa
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sotsvegueries de Berga, Lluçanès i Moianès Tenia un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga Subsistí fins el 1839
conferència de Ginebra
Història
Reunió internacional que tingué lloc a Ginebra (26 d’abril — 21 de juliol de 1954) per tractar dels problemes de l’Extrem Orient.
Quant a la unificació de Corea, no fou possible de prendre cap resolució Pel que fa a la Indoxina, davant la desfeta francesa a Dien Bien Phu maig del 1954, els representants del Vietminh, la República del Vietnam, Laos, Cambodja, França, la Xina Popular, l’URSS, els EUA i la Gran Bretanya acordaren la fi de les hostilitats, la divisió provisional del Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17, atribuïdes al Vietminh nord i al règim de l’exemperador Bao-Dai sud, i la celebració d’eleccions en ambdues zones en el termini de…
llac de Neuchâtel
Llac
Llac de Suïssa que, de forma allargassada, s’estén paral·lel al peu del Jura.
Amb una longitud de 38 km, una amplada màxima de 8 km i una profunditat màxima de 153 m Correspon a una depressió d’origen tectònic i comunica amb el llac de Biel per un canal
Villanueva de Alcardete
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, drenat pel riu Gigüela.
Hi ha agricultura de secà cereals i bestiar oví, a més de petita indústria alimentària
batllia de Coblença
Història
Domini de l’orde teutònic.
Fundada al s XIII, s’estenia per la vall del Rin des de Coblença fins a Aar, a la vall de Colònia Li pertanyien 15 circumscripcions, una de les quals era a Malines Coblença era la seu del Landkomtur i una de les comunitats teutòniques més importants regia l’hospital des del 1216 Subsistí fins el 1805, que fou annexada a França
Renata de França
Història
Duquessa de Ferrara (1534-59).
Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots