Resultats de la cerca
Es mostren 6759 resultats
Carles XV de Suècia
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1859-72).
Succeí el seu pare, Òscar I El 1865 atorgà al país un règim constitucional que substituïa l’antiga representació per braços per un parlament compost de dues cambres electives
Cristià VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1766-1808).
Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI
Cristià V de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1670-99).
Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes
Cristià III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1534-59).
Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu…
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…
perforació

Instal·lació típica de perforació terrestre amb sonda rotativa, i model de turbosonda (trepant acoblat a una turbina) accionada pel mateix fang injectat i secundàriament per la tija
© Fototeca.cat
Química
Conjunt de tècniques que permeten d’obrir i explotar un pou petrolífer.
L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell prou pesant les restes són recollides per una mena de cullerot després d’haver injectat en…