Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
bunodont
Anatomia animal
Dit del queixal propi dels omnívors (porc, home, etc) caracteritzat pels relleus suaus i arrodonits de la corona, que presenta cúspides lleugerament còniques, especialitzades en la trituració.
al·lòtrof | al·lòtrofa
Biologia
Dit de l’ésser vivent que necessita substàncies sintetitzades per altres organismes a fi de poder alimentar-se, com ara els vegetals sense clorofil·la i els animals.
al·locromàtic | al·locromàtica
Mineralogia i petrografia
Dit dels cristalls i dels minerals que tenen un color que no és el propi a causa de la presència de substàncies estranyes incloses que els tenyeixen.
Oposat a idiocromàtic
alàudids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de colors bruns, de marxa ràpida, amb l’ungla del dit posterior de les potes molt llarga.
Són bons cantadors, poden volar molt alt i nien a terra Granívors, viuen a les regions temperades de l’hemisferi nord
agramuntesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de billó (diners i òbols) encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell a partir d’Ermengol VII (1154-84) fins al s XV.
Tenia el mateix valor que els diners aragonesos circulants a Lleida i Tortosa fins al s XVI i inicialment també que els barcelonesos
afocat | afocada
Història
Dit del vassall d’un senyor feudal que tenia el domicili o foc en el territori d’aquest i al qual restava lligat per dret de fogatge.
aeròbic | aeròbica
Tecnologia
Per extensió, dit dels motors que empren com a comburent l’oxigen de l’aire i només poden funcionar en el si d’una atmosfera prou densa.
Els motors d’explosió, els turboreactors i turbopropulsors, els estatoreactors i pulsoreactors són motors aeròbics En canvi, els motors coet són anaeròbics, qualitat indispensable per a la propulsió dels coets que han de funcionar en una atmosfera on l’aire és un gas massa enrarit
acoblat | aclobada
Heràldica
Dit de determinades figures enroscades a d’altres, com d’una serp a una columna o com de l’heura a un arbre o a una creu.
cicloplègic
Farmàcia
Dit de la substància que redueix la capacitat d’acomodació de l’ull en paralitzar el múscul ciliar; p ex l’atropina i els seus derivats sintètics.