Resultats de la cerca

Enginyer químic 1971, ingressà al PSOE el 1970, partit pel qual fou diputat a corts per Jaén 1979-86, i a la Unió General de Treballadors UGT el 1975, de la secció andalusa de la qual fou secretari general 1986-94 El 1994 substituí Nicolás Redondo  en la secretaria general de la UGT estatal Durant el seu mandat afavorí l’estratègia conjunta amb CCOO i la reconciliació amb el PSOE Fou rellevat en el càrrec al març del 2016 per Josep Maria Álvarez

Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396 Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou

Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini 1673-1701, mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie 1672, contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti També escriví oratoris

El 814 rebé un precepte de Lluís el Piadós, aleshores rei d’Aquitània, confirmant-li la possessió de les comarques ponentines del bisbat, recentment conquerides, i cedint-li terres fiscals per a erigir-hi monestirs El 815 confirmà al monestir de Tavèrnoles la subjecció del petit monestir cerdà d’Umfred prop de la Molina i fundà el monestir de Santa Maria, al lloc de Santa Grata o Senterada Pallars Jussà, i segurament el de Tremp Encara era bisbe el 823

Fou també conegut amb el nom de Matteo di Siena , on treballà sovint i on féu el Retaule de Santa Bàrbara 1479 per a l’església de San Domenico i dues versions de la Matança dels Innocents , la del 1482 per a l’església de Sant'Agostino i la del 1491 per a la de Santa Maria dei Servi El seu estil, semblant al d’APollaiolo, palesa una intensitat dramàtica de gust germànic Treballà també en el paviment de la catedral de Siena

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria, germana de Felip II de Castella, que volgué fer-la 1583 la seva cinquena muller, però ella el rebutjà i es feu religiosa El 1585 professà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid, amb el nom de sor Margarida de la Creu Tingué influència sobre Felip III i Felip IV de Castella Fou retratada per Rubens, i fra Juan de La Palma n’escriví la biografia 1636

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

Format a la Llotja de Barcelona L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya Es jubilà l’any 1968 Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya coll Cambó Durant la Guerra Civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura Era pare del restaurador  Josep Maria Xarrié i Rovira

Estudià amb el seu germà Josep i amb Vicenç M de Gibert Fou organista del seminari de Barcelona 1916 i de Saint-Étienne-du-Mont, de París 1923-25 De retorn a Barcelona, fou nomenat mestre de capella i organista de Santa Maria del Mar Escriví goigs i publicà Cançons populars catalanes El seu germà Antoni Muset i Ferrer Igualada ~1890 — Valls, Alt Camp 1968, escriptor, publicà Quan el cor i el cervell parlen 1931 i el recull poètic Vibracions 1963