Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
Bibliografia Nacional de Catalunya
Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.
L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en format MARC, seguint els principis del Control Bibliogràfic Universal adoptat per la UNESCO i la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques i adreçat a desenvolupar i facilitar un sistema universal d’intercanvi d’informació bibliogràfica Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut Català de Bibliografia recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982,…
bracera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles més o menys retallades, tija angulosa, aspra i ramificada, de 30 a 80 cm, i capítols terminals de flors rosa púrpura, amb involucre format per bràctees acabades en 3-6 espines groguenques ben visibles.
Viu a la regió mediterrània, en els fenassars dels marges, vora els sembrats, les vinyes, etc, que tendeix a envair
bolfa
Història del dret
Ús, existent al segle XV, en virtut del qual l’encarregat, arrendatari o emfiteuta d’un molí fariner de destret baronial, ultra cobrar els drets corresponents a la molta, retenia una part de la farina produïda del gra que li portava el vassall del terme.
Persistí encara després de la sentència de Guadalupe 1486 en algunes localitats, com a Blanes, on era pagat pels habitants de la vila, però no pels forasters
allipebre
Allipebre
Kent Wang (CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Cuinat característic de l’Albufera de València i de la Ribera Baixa, a base de trossos d’anguiles, de llobarro o de llisa, cuits en cassola de fang, amb un sofregit d’alls picats amb algunes ametlles i julivert, i molt de pebre vermell.
albada
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites.
Es fa en les comarques litorals de la terra baixa mediterrània
Mà Negra
Militar
Nom donat a la societat secreta militar sèrbia Ujedinenje ili Smirt (’La unió o la mort’), fundada el 1911 per alliberar els eslaus del sud sotmesos a la dominació d’Àustria-Hongria i de Turquia i formar una federació iugoslava sota l’hegemonia de Sèrbia.
Fou acusada d’haver organitzat l’assassinat de Francesc Ferran d’Àustria-Este a Sarajevo l’any 1914
clamp
Pinça de braços llargs proveïda d’un dispositiu de fixació i utilitzada en el curs d’intervencions quirúrgiques per a interrompre temporalment la circulació de la sang en un vas sanguini, o la progressió de les matèries intestinals en una porció del tub digestiu.
cetè
Principals reaccions dels cetens
Química
Cadascun dels composts que tenen en la seva molècula el grup funcional >C=C=O; són substàncies inestables que no es donen en la natura, obtingudes per formació d’un doble enllaç sobre l’àtom de carboni d’un grup carbonil mitjançant la reacció general
.
Els cetens posseeixen una reactivitat extraordinària i donen una gran varietat de reaccions d’addició de molècules polars i no polars
ceba marina
Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
camp animal
Biologia
Tipus de camp gradient situat en el pol animal o superior dels ous de regulació, que presenta un predomini del metabolisme dels glúcids, a causa de la precoç diferenciació morfològica i bioquímica de les cèl·lules en el sentit de la producció d’aquests composts químics.
L’efecte que decreix del pol animal al pol vegetatiu té com a conseqüència directa la formació de les estructures ectodèrmiques de l’embrió en estats més avançats del desenvolupament