Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
matrícula
Registre o llista, on són inscrits, a vegades per a efectes fiscals, els noms dels qui formen part d’un cos, d’una corporació (matrícula del col·legi d’advocats), activitat (matrícula de sabaters), qualitat (matrícula de ciutadans), d’una societat, dels alumnes admesos en un curs, etc.
martell de vapor
Tecnologia
Mall en el qual la massa mòbil és unida a l’èmbol d’un cilindre de simple o de doble efecte; en el primer cas la pressió de vapor fa aixecar la massa, i en el segon, a més, afegeix una energia a la seva caiguda.
La força d’aquests martells va des de 5 kg fins a 15 t, i llur cursa va des de 400 mm a 2 400
ròtol de ciris
Cristianisme
Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines.
S'encenien durant els tres primers salms de matines i presidien tot el res, en record, sembla, de l’estel de Nadal
remissió
Literatura
En un escrit, indicació —per mitjà d’un signe especial, com és ara vegeu (vg), confer (cf), etc— al lector que ha de cercar en un altre lloc del mateix escrit o d’un altre l’explicació d’una cosa que no hi és prou explícita.
referència
Indicació feta en un text, aclarida sovint —generalment a peu de pàgina— per una nota i mitjançant la qual hom remet a un altre text, d’una altra obra o de la pròpia obra de què es tracta, sobretot si hom no en fa la citació.
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
rastell
rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
ral de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada el 1300 pel rei Jaume II de Mallorca amb una llei d’onze diners i una talla de 70 peces per marc, i que pesava uns 3,5 g i valia 16 diners de rals senars o menuts.
Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II
peix blau
Sardines
kagawa_ymg (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix que té les escates de color blavós, com la tonyina, el verat, l’alatxa, el seitó, la sardina, etc., més indigest i menys fi de gust que el peix blanc, anomenat també peix vermell o peix roig, com el lluç, el rap, el llenguado, etc.
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, sovint vermellosa, de fulles lirades o pinnatífides, i de flors rosades, infundibuliformes i giboses, agrupades en inflorescències cimoses capitades. Creix en prats secs, indrets pedregosos, etc, a la regió mediterrània.