Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
banda
Transports
Cadascuna de les dues meitats simètriques en què és dividida una embarcació pel seu pla diametral; són anomenades banda de babord
i banda d’estribord,
segons que restin, respectivament, a l’esquerra o a la dreta d’un observador que, situat a popa, miri cap a proa.
audiència episcopal
Història
Dret canònic
Jurisdicció reconeguda als bisbes per l’emperador Constantí (318), que esdevingué més o menys àmplia segons els temps, però amb tendència a ésser limitada als afers entre clergues ( privilegium fori
); la seva principal peculiaritat era d’ésser més un tribunal d’arbitratge que no pas de judici.
grèvol
Grèvol
© Xevi Varela
Botànica
Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies, de 2 a 10 m d’alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil·lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells.
Fruits del grèvol © Xevi Varela Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana
gasificació
Procés de gasificació del carbó per a produir energia elèctrica
© Fototeca.cat
Química
Procediment de conversió d’un combustible sòlid o líquid en un gas combustible per combinació parcial del carboni amb l’oxigen, amb la qual hom obté una mescla gasosa rica en monòxid de carboni capaç de recombinar-se amb més oxigen i produir, així, una nova combustió.
La pèrdua de calor que s’esdevé en la formació del monòxid és compensada pels avantatges que representa de disposar d’un combustible gasós de combustió molt més perfecta i més neta, que permet un control millor de l’atmosfera de combustió i un aprofitament de combustibles sòlids de baix poder energètic
eriçó
Eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
consonant emfàtica
Fonètica i fonologia
Consonant, sorda o sonora, molt corrent en les llengües semítiques, en la pronúncia de la qual apareix un tret articulatori que consisteix en un retraïment cap a l’arrel de la llengua i una concavitat del dors d’aquesta, acompanyat d’una elevació brusca de la laringe.
En la transliteració, hom la sol indicar amb un punt al dessota ṣ, ḍ, ṭ, etc
tapacostures
Indústria tèxtil
Cinta, generalment de cotó, teixida amb lligat de tafetà, amb petits motius ornamentals, generalment obtinguts en fer saltar bagues als fils d’ordit o als de trama, que serveix, alhora, en la confecció de vestits, d’adorn i per a dissimular les costures i els punts.
sucòvia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles pinnatisectes, amb els segments dentats o pinnatífids, de flors grogues, en raïm, i de fruits en silícula, eriçats d’agullons, amb dues llavors i amb un rostre estilar.
Es fa sobretot en cingleres, a certes contrades litorals de la regió mediterrània occidental
sinònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que coincideix amb un altre o uns altres en una idea comuna, però en difereix per alguna idea accessòria i particular a algun d’ells; d’on sorgeix, gairebé sempre, una necessitat d’elecció per a emprar-los adequadament i parlar amb justesa.
D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant