Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
tapacostures
Indústria tèxtil
Cinta, generalment de cotó, teixida amb lligat de tafetà, amb petits motius ornamentals, generalment obtinguts en fer saltar bagues als fils d’ordit o als de trama, que serveix, alhora, en la confecció de vestits, d’adorn i per a dissimular les costures i els punts.
sucòvia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, glabra, de 20 a 70 cm d’alt, de fulles pinnatisectes, amb els segments dentats o pinnatífids, de flors grogues, en raïm, i de fruits en silícula, eriçats d’agullons, amb dues llavors i amb un rostre estilar.
Es fa sobretot en cingleres, a certes contrades litorals de la regió mediterrània occidental
sinònim
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que coincideix amb un altre o uns altres en una idea comuna, però en difereix per alguna idea accessòria i particular a algun d’ells; d’on sorgeix, gairebé sempre, una necessitat d’elecció per a emprar-los adequadament i parlar amb justesa.
D’aquí ve que uns sinònims absoluts, és a dir, que tinguin un mateix significat absolut, només poden donar-se respecte a llur contingut conceptual denotatiu, però no pas respecte als valors estilístics connotatius que hi pugui afegir el subjecte parlant
subraça san
Antropologia física
Subraça o grup de poblacions de raça khoisànida formada per individus mesocèfals d’estatura baixa (1,51-1,57m), que presenten els caràcters generals dels khoisànids, però amb el nas més ample i camús, l’esteatopígia menys marcada i l’ull menys oblic que els khoikhois.
riurau
Riurau de Constantino, Terrateig
© Carlos Fuster
Etnografia
Edifici de planta baixa, cobert de teula a un o dos vessants, amb arcs a un costat que permeten amplament la ventilació, destinat a aixoplugar-hi els canyissos de la pansa posada a assecar, sia a la nit, sia de dia quan es posa a ploure.
És característic de la Marina, de Pego i Dénia a Benidorm
ratinatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual és sotmesa la superfície d’un teixit amb molt de pèl, que consisteix a formar frisos o aglomeracions d’aquest pèl en la màquina ratinadora i en la qual hom pot obtenir efectes molt variats, com imitacions d’astracan, etc.
llengües tibetanes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües, de la família sino-tibetana, que comprèn els següents subgrups: bòdico-himalaià (branca bòdica: tibetà, dergue, gorung, gyarung; branca himalaiana: thebor, bonan rangkas), kiranti o bahingvayu (bahing, sunwari, vayu, chepang), miri (miri, abor, dafla) i un conjunt de llengües independents (newari, hruso, digari, miju).
termosifó
Física
Circuit tancat de canalitzacions, generalment vertical, pel qual circula un fluid (gas o líquid), sense ésser aspirat ni impulsat per bombes, per les variacions de densitat que experimenta en ésser escalfat en una part del circuit, la inferior si és vertical, i refredar-se en una altra.
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
aplacentats
Ictiologia
Mastologia
Animals vertebrats vivípars que manquen de placenta (alguns peixos, etc.) i, més sovint, dels mamífers inferiors, o sigui, dels monotremes, que són ovípars, i dels marsupials, els quals, bé que tenen una mena de placenta, aquesta és molt diferent de la dels veritables placentats (mamífers euteris).