Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
aparell de fragata
Transports
Aparell l’arboradura del qual, a més del bauprès, consta de tres o més arbres de tres peces, encreuats i amb cofes, en què, a més, el pal mascle de l’arbre de mitjana duu sempre una botavara i un pic per a hissar-hi l’aurica.
Els aparells de fragata no poden portar mai cap vela escandalosa
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
canemàs
Indústria tèxtil
Teixit groller i molt clar de fils i passades, fet amb fil de cànem, que forma una mena de reixat, el qual serveix de suport a labors casolanes brodades amb fils de seda o de llana i com a guia per a brodar damunt d’altra roba.
Hom en fa una imitació amb fil de cotó molt aprestat, per tal que els fils mantinguin llur posició
autocontracte
Dret civil
Negoci jurídic bilateral en el qual intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i, alhora, en nom de l’altra persona que intervé en el negoci jurídic, de la qual és representat legal o per apoderament.
Hom exigeix per a la validesa d’aquest negoci jurídic, autorització expressa i que no hi hagi conflicte d’interessos
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
arboç
Arboç
jxandreani (cc-by-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust, de la família de les ericàcies, de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l’any verdes; les flors són blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i el fruit, la cirera d’arboç, també tardoral, és comestible.
Viu en alzinars poc densos
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada, que s’obre…
bràctea
Anatomia vegetal
Òrgan foliaci d’estructura més simple que la de les fulles normals, i de forma, mida, coloració, etc, diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la, que és situat vora les flors: aquestes, sovint, neixen a l’axil·la de les bràctees ( bràctees mares
o floríferes
).
En certs casos prenen aspectes vistosos i substitueixen els pètals en la funció atractiva d’insectes plomall del romaní, bràctees vermelles de la buguenvíllia, espata del lliri d’aigua, etc
blatària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les escrofulariàcies, glabra, de fulles oblongues i dentades, amb la tija de 50 a 120 cm i flors grosses, agrupades en llarg raïm, solitàries, grogues amb la gorja violàcia, que viu a les clarianes dels boscs més o menys humits.
anagnòrisi
Retòrica
Nom donat pels retòrics clàssics, dins el teatre grec i llatí, al reconeixement d’un fet o persona per part dels personatges, la qual cosa dóna a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç (per exemple, el reconeixement d’Orestes per Electra).
L’anagnòrisi ha passat a d’altres gèneres i ha estat anomenada també agnició i reconeixement