Resultats de la cerca

Fill d’un remer olímpic, s’aficionà molt aviat a la pràctica esportiva al Club Natació Barcelona, si bé també competí esporàdicament amb el RCD Espanyol i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de 400 m i 400 m tanques 1951, i triple campió de Catalunya de totes dues proves 1950, 1951, 1954 Establí els rècords estatals de 400 m tanques 1951 i 4 × 400 m 1950, amb la selecció catalana Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Campionats d’Europa 1954

S’inicià al CA Sant Celoni, on competí gran part de la seva carrera esportiva i guanyà vuit títols espanyols i cinc de catalans en categories inferiors 1978-82 Participà també en el Campionat d’Europa júnior 1981 Guanyà dos Campionats d’Espanya de 20 km marxa en pista 1982, 1983 i quatre en pista coberta 1980, 1981, 1983, 1984 Participà en el Campionat del Món 1983 i en dues finals de la Copa del Món 1981, 1983 També formà part de la JA l’Hospitalet

Milità al Club Olímpic Farners, el CA la Selva i el Grup Esportiu i Excursionista Gironí GEiEG En edat júnior assolí dos títols catalans de 400 m 1991, 1992 i en categoria promesa el de 200 m 1993 En categoria absoluta aconseguí un títol català de 200 m en pista coberta 1993 i dos a l’aire lliure 1997, 1998 Com a component de l’equip del GEiEG establí el rècord català de relleus 4 × 100 m 1995 També acredità la plusmarca amb la selecció catalana 1997

La primera edició es disputà al febrer del 1965, amb sortida a la zona esportiva de Terrassa i final a l’alt de la Mata, amb 15 km de recorregut i desnivells en algunes zones del 7% El primer vencedor fou Pascual Aparici El 1966 la prova obtingué categoria internacional i, entre el 1966 i el 1969, el vencedor fou el campió olímpic italià Abdon Pamich Les primeres edicions foren organitzades per l’Atlètic Terrassa i posteriorment per la Unió Atlètica Terrassa i el CA Terrassa

És incompatible amb el quars primari, puix que hi reaccionaria i en resultaria una varietat de feldespat Al contrari del feldespat, els minerals d’aquest grup tenen simetria elevada Els més corrents són la leucita KAlSiO 6 , la nefelina NaAlSiO 4 , la cancrinita Ca 2 Na 6 SiO 4 Al 6  | CO 3 2 i la sodalita Na 8 AlSiO 4 Cl 2 Els àcids els ataquen amb molta facilitat, pel fet que la relació Al/Si és elevada Es presenten en les roques volcàniques i plutòniques

Situació Les restes d’aquest antic castell, ampliades amb noves edificacions, formen el casal de Ca l’Arnau, a la part alta del poble de Sisquer ECSA - A Villaró El Castell de Sisquer o Castell de Sant Romà és situat a Ca l’Arnau, al poble de Sisquer, a la part alta de la vall de Lavansa Baixant d’Adraén, en direcció a Lavansa i Tuixén, Sisquer és el primer poble que hi ha, passat el coll de Vans Mapa 34–11253 Situació 31TGC741787 Ca l’Arnau és el gran casal que hi ha al poble, dominant-lo El que fou castell de Sisquer ocupa la part meridional de la casa…

La seu central és situada a l’edifici de ca la Gran Cristiana, de Palma, on, des del 1976 hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII També disposa d’una interessant collecció modernista situada a les sales d’art dels s XIX i XX, que foren remodelades el 1995 El 2000 s’obriren al públic les sales de prehistòria de Mallorca, i el 2001 s’inicià la installació de la secció d’arqueologia protohistòrica, clàssica i de l’antiguitat tardana A Muro, des del 1965, hi ha la secció d’etnologia i oficis artesans Així…

Situació Fortificació, avui dia encapçalada i envoltada de cases modernes, que centrava l’antiga quadra de l’Ortigós ECSA - J Bolòs Torre situada al cim d’una lleugera elevació, al veïnat de l’Ortigós, a la part de llevant del terme municipal de la Bisbal Ara resta envoltada de diverses cases ca l’Inxa, ca l’Alegret i Cal Toni Mapa 35-17447 Situació 31TCF760716 L’Ortigós és al costat de la carretera que va de la Bisbal del Penedès a Llorenç JBM Història Els orígens de la quadra d’Ortigós i de la seva torre són molt antics Ortigós ja s’esmenta en la confrontació d’…

Especialitzada en llançaments, es formà al CA Gavà i, posteriorment, passà al FC Barcelona Fou campiona catalana i espanyola de martell en categories juvenil, júnior i promesa Després fou campiona de Catalunya de martell 2009, 2011, de pes 2005 i de martell d’hivern 2010, 2013 També aconseguí el títol d’Espanya de martell en els campionats d’hivern 2012, 2013, en què igualà el rècord d’Espanya, i el subcampionat estatal a l’aire lliure 2013, 2016 Participà en Campionats d’Europa júnior 2007, sub-23 2009 i absolut 2012

Fundat l’any 1969 i conegut també com a Club Tennis Malgrat, inicialment era situat al passeig Marítim L’any 1981 es desplaçà a prop del polígon industrial de la població, al turó de Ca la Coixa Participa en competicions d’àmbit català i estatal L’equip sènior masculí guanyà un Campionat d’Espanya en categoria d’argent Organitza l’Open Amorós i l’Open Herberg Té escola de tennis i equips de totes les edats Disposa de set pistes de terra batuda, pistes d’altres superfícies, piscina, gimnàs, pista poliesportiva i sala de billar