Resultats de la cerca

El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922

Estudià amb TGelosio i ingressà a deu anys a l’orquestra del Teatro Regio de Torí 1741 Anà a Roma i a París, on estrenà un concert de violí al Concert Spirituel 1754 i recorregué Europa com a concertista Estrenà òperes a Londres i a Torí com Achille in Sciro , 1785 i música de cambra Fou mestre del gran violinista GBViotti

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades

Deixeble —i després membre— de l’Academia de San Fernando de Madrid Fou pintor de cambra Autor de Sagrada Família i Natura morta Academia de San Fernando, del quadre Natures mortes El Escorial, Casita del Príncipe, dels gravats del Quixot del 1797 i de les làmines de Cartilla de principios de dibujo, Varones ilustres, Colección de estatuas de antiguo i Figuras anatómicas

Nacionalista, collaborà amb Garibaldi, per la qual cosa fou perseguit i exiliat a Suïssa Diputat el 1860 i militant d’esquerra, fou ministre repetidament des del 1876 És autor del codi penal italià del 1890 President de la cambra de diputats dues vegades i president del govern 1901-03, desenvolupà una política reformista i de bones relacions amb l’Estat francès

Comte de Guilford Canceller de l' exchequer 1767, líder del Tory Party a la Cambra dels Comuns 1767-70 i primer ministre 1770-82, fou responsable de les mesures que desencadenaren la guerra de la independència de les colònies de l’Amèrica del Nord Formà part del govern abril-desembre del 1783 i fou un dels caps de l’oposició a Pitt

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

L’integren tres sepulcres megalítics de cambra simple, de dimensions reduïdes, i tres menhirs separats entre ells, però orientats seguint una certa alineació En connexió amb aquests darrers, unes construccions molt modestes permeten pensar en l’existència d’alguna mena de recinte cultual al seu entorn Tot el conjunt ha estat datat, imprecisament, dins el Neolític mitjà i el bronze inicial

Féu estudis de ciències polítiques a la Universitat de Mont-real i en la seva joventut estigué vinculat al comunisme Posteriorment fou dirigent sindical El 1990, a partir d’una elecció parcial, fou nomenat diputat a la Cambra dels Comuns i, amb altres diputats quebequesos, formà el Bloc Québécois , pel qual ha estat reelegit successivament i que presideix des del 1997

Aquest fenomen s’esdevé perquè, durant l’encesa normal de la mescla combustible, el front de la flama que avança progressivament per l’interior de la cambra fa incrementar la pressió i la temperatura de la mescla encara no encesa i, en ultrapassar, aquestes, determinats nivells, s’encén totalment i instantàniament provocant el típic fenomen conegut com a detonació encesa