Resultats de la cerca
Es mostren 9076 resultats
Josep Canut i Coll
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’exèrcit als quinze anys i fou traslladat a Cuba 1863, on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència 1868-78 i 1895-98 El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer de 1902 a Barcelona
Philippe Fabre d’Églantine
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor occità d’expressió francesa.
El 1787 arribà a París procedent de Tolosa Le Philinte de Molière ou la Suite du Misanthrope 1790 el féu famós La seva activitat política amb Danton el portà a la guillotina Publicacions pòstumes seves foren una Correspondence amoureuse , un fragment de Biographie , la comèdia Les précepteurs , unes Oeuvres Mêlées , que comprenen sàtires, contes, etc, i la cèlebre cançó Il pleut, il pleut, bergère
Josep Espinalt i Torres
Pintura
Pintor.
Fill d’un teixidor Passà una llarga temporada a París, i vers el 1879 arribà a Sabadell, on fou protegit per Manuel Corominas Amb el seu mestratge contribuí decisivament a entroncar la ciutat amb una vida artística real Fou un realista sòlid i vigorós, no exempt d’una finor encara romàntica, sobretot en les obres decoratives El Museu de Belles Arts de Sabadell en conserva obres
Ambrogio Boccanegra
Història
Almirall de Castella.
Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372
Batu Kan
Història
Kan mongòlic (1227-55), net de Genguis Kan i fill de Jöči.
L’any 1235 fou designat cap de la gran expedició mongòlica 1237-1242 que envaí i devastà Rússia, Polònia, Silèsia, Hongria i Dalmàcia, i arribà fins a Klosterneuburg Batu dominà la conca del Volga —de Kazan’ a la mar Càspia— i la de l’Ural inferior, i exercí vassallatge sobre els principats russos El seu kanat fou conegut com de Kiptxak o de l’Horda d’Or
Francesc de Borja
Cristianisme
Arquebisbe de La Plata.
Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
Castell de Tonyà (Garrigàs)
Art romànic
L’any 1281, el comte Ponç Hug IV d’Empúries concedí permís a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses per tal que pogués fer construir i edificar una força forciam a Tonyà, allà on volgués El permís fou donat en un moment de tensions i enfrontaments D’aquesta fortificació monàstica, si és que s’arribà a construir, no n’ha restat res
megaduc
Història
Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.
El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307
Vicenç Guarner i Vivancos
Historiografia catalana
Militar.
Fou un dels responsables de la contenció de la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 a Barcelona Arribà a ser cap d’estat major de l’anomenat Exèrcit de l’Est republicà Sobre aquesta experiència escriví L’aixecament militar i la guerra civil 1936-1939 1980, obra que ja havia aparegut en una edició castellana més concisa Cataluña en la Guerra de España , 1975
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina