Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
música electroacústica
Música
Música que utilitza mitjans electrònics com a font sonora, i també per a la transformació i reproducció del so.
L’electroacústica és una part de la física que estudia els mètodes i els instruments elèctrics per a la producció, la detecció i la mesura de les vibracions sonores En el món musical del 1959, l’expressió música electroacústica s’utilitzà per a aplegar diversos noms referits a músiques experimentals que tenien com a element comú el magnetòfon D’aquesta manera, s’agruparen sota un mateix nom la música concreta, la música electrònica i la tape music música per a magnetòfon establerta a la Universitat de Columbia, a Nova York La primera obra electroacústica fou Gesang…
Lennox Berkeley
Música
Compositor anglès d’ascendència francesa.
Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…
,
Francesc Taverna-Bech
Música
Compositor i crític musical.
Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino , Revista Musical Catalana i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…
,
Christoph Willibald Gluck
Música
Compositor alemany.
Vida Era el germà gran dels vuit fills que tingué el matrimoni Alexandre Gluck i Maria Walburga El pare de ChW Gluck treballava a Reichstadt, el 1717, com a guarda forestal de la duquessa de Toscana el 1722 anà a Komotau, on fou nomenat encarregat de les aigües i dels boscos del comte Kinsky i després, cap al 1727, es posà al servei del príncep Lobkowitz ChW Gluck cursà els estudis primaris a l’escola de Reichstadt, on possiblement rebé les primeres lliçons de música cant, violí i violoncel, i sembla que continuà el seu procés d’aprenentatge a l’escola dels jesuïtes de Komotau El fet de no…
Alekasandr Sergejevič Dargomižskij
Música
Compositor rus.
Vida Juntament amb M Glinka, fou un dels creadors de la música romàntica russa basada en la utilització de la música popular L’obra del Grup dels Cinc deriva d’ells, sobretot de les seves òperes Fill d’una família benestant interessada en l’art i en el si de la qual adquirí la passió per la cultura francesa, el seu pare el destinà al funcionariat Feu alguns estudis de música amb la seva institutriu d’origen alemany, i amb Danilevskij Els continuà amb Franz Schoberlechner, un deixeble de JN Hummel També estudià violí, però en cap moment els seus professors no cregueren oportú introduir-lo en…
,
Charles Louis Ambroise Thomas
Música
Compositor francès.
Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva producció operística…
Charles Villiers Stanford
Música
Compositor irlandès.
Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs…
Johan Severin Svendsen
Música
Violinista, compositor i director noruec.
Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…
música de Santiago de Xile
Música
Música desenvolupada a Santiago de Xile (Xile).
La ciutat té el seu origen en un fortí creat el 1540 per Pedro de Valdivia Des dels primers moments de la presència espanyola a Xile, es té notícia d’activitat musical a les diverses esglésies de la ciutat En aquella època la música religiosa que es practicava era el cant pla, però també s’interpretaven peces que combinaven elements de la música popular espanyola amb altres d’origen indígena i africà La documentació es torna més abundant amb l’arribada del segle XVIII En aquesta època el repertori era format per peces de compositors de la Península Ibèrica -com ara el català A Soler- i també…
música de Santander
Música
Música desenvolupada a Santander (Cantàbria).
Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina