Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Josefina Tàpias
Josefina Tàpias
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de…
Aleix
Cristianisme
Asceta.
La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant…
Francesc Fontanals i Rovirosa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…
Berenguer d’Anglesola
Història
Darrer senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer VI d’Anglesola
), de la branca directa.
Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però…
Travessia de l’Estany de Banyoles

Travessia de l’Estany de Banyoles del 2013
CN BANYOLES / CARLES LÓPEZ
Natació
Competició de natació d’aigües obertes disputada anualment a Banyoles des del 1944.
Organitzada pel Club Natació Banyoles, té lloc al mes de setembre a l’estany de Banyoles amb una distància de 2115 m Aplega uns dos mil participants i és una de les més concorregudes d’Europa El primer guanyador fou Felip Sánchez Babot, soci del GEiEG, que tingué la idea d’organitzar una prova de resistència de natació a l’estany En un primer moment era previst disputar una cursa de 1500 m amb nedadors del GEiEG, el CN Banyoles, el Club Natació Barcelona i el Club Natació Terrassa, però al final aquests dos darrers clubs no hi van participar i el recorregut s’allargà a 2000 m El…
Encarnació Granados Aguilera
Atletisme
Marxadora.
Competí pel GEiEG Es proclamà campiona d’Espanya de 3000 m en pista coberta 1992, 1994, 10000 m en pista 1993, 1994, 1995, 2000 i 10 km en ruta 1992, 1994, 1995, 1997, i campiona de Catalunya dels 10 km marxa 1996-99, 2002 Establí els rècords estatals de 3000 m obstacles 1999 i 10000 m en ruta 1993 i pista 2000 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000, en els dos primers prengué part en la prova dels 10 km marxa i en els darrers, en la dels 20 km També diputà dos Campionats del Món 1993, 1995, en el primer dels quals assolí una medalla de bronze en…
Banyuls dels Aspres
Fototeca.cat
©
Municipi
Municipi del Rosselló, a la riba esquerra del Tec, als darrers turons de la regió dels Aspres, a la zona de contacte amb la plana litoral del Rosselló i del baix Vallespir.
La vinya hi té caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, i vi dolç natural, dins la zona de Costes de l’Alt Rosselló Hi ha una societat cooperativa vinícola Costes de Banyuls-Alt Rosselló, que té un celler creat el 1948 amb una capacitat de 12 000 hl, modernitzat el 1962 És seu del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló, que reuneix les cooperatives de Sant Andreu de Sureda, Pontellà, Cànoes, el Voló i Vilanova de Raó La població, que el 1836 era de 442 h, anà augmentant fins el 1911 870 h Després d’un…
Florència
Vista de Florència, amb la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…
sucursalisme
Política
Concepte encunyat els darrers anys de l’oposició antifranquista per a designar que determinats partits polítics dels Països Catalans depenen de centres de decisió situats fora del territori català, generalment a Madrid.
Així, en formar-se el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, els grups sucursalistes PSOE, PTE, etc en foren exclosos Des del 1977, aquest terme ha estat utilitzat pels partits nacionalistes CDC, ERC, UDC, etc per a intentar de desqualificar les organitzacions catalanes de vinculació estatal, i, en particular, CC-UCD i PSC PSC-PSOE
sílfids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de mida mitjana, de colors foscs, a vegades amb taques vermelles o grogues, i antenes amb els darrers artells engruixits.
Tenen l’olfacte molt sensible Són carnívors, sapròfags o, sobretot, necròfags, i alguns enterren cadàvers per alimentar després llurs larves escarabat enterrador Són cosmopolites L’espècie Necrophorus vestigator és molt comuna als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina