Resultats de la cerca

Deixeble de Rafael, participà en la decoració de les Loggie del Vaticà i féu paisatges i imitacions en grisalla de relleus clàssics Anà a Messina 1527, on pintà, entre altres, El Camí del Calvari 1543, Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, que mostra la seva afecció al corrent manierista de to dramàtic

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

El sextet instrumental pot ésser de corda com els dos de Brahms opus 18 i 36, amb piano com el de Mendelssohn opus 110, instruments de vent que poden ésser tots sis, com alguns de Beethoven, etc En òpera són cèlebres alguns de Rossini i el de Lucia di Lammermoor, de Donizetti

S'ordenà de sacerdot 1910 i estudià a Roma Professor de la Scuola Pontificia Superiore di Musica Sacra 1910-50 i mestre de capella de Santa Maria Major 1911-47, escriví música religiosa, l’oratori Cecilia 1934 estrenat a Barcelona el 1952 i l’òpera Margherita da Cortona 1938 a Barcelona el 1953

Deixeble de Respighi, fou catedràtic de direcció a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma, director de l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1937-44 i director artístic de la RAI de Torí d’ençà del 1946 Actuà internacionalment a Barcelona d’ençà del 1963 i enregistrà L’Estro armonico de Vivaldi

El 1956 i el 1962 triomfà a Canes amb Il ferroviere i Divorzio all’italiana, respectivament, i el 1965 obtingué el premi al millor film amb Signore e signori Ha dirigit, encara, El cammino della speranza 1951, L’uomo di paglia 1958, Un maledetto imbroglio 1959, Sedotta e abbandonata 1963 i Serafino 1968

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc

Malgrat els contactes amb el manierisme, el seu art cercava la veritat històrica i defugia la retòrica El seu estil abaixà les tintes, simplificà la composició i reduí la descripció als elements essencials i significatius Cal destacar-ne la sèrie de pintures Scene della vita di San Carlo Duomo de Milà, 1602

El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969,  Morte accidentale di un…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…