Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
palaia
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels citàrids, d’uns 50 cm de llarg, que té escates cicloidals, la cresta intraocular dividida i amb diverses prominències òssies, la línia lateral ben desenvolupada en ambdues bandes i poc arquejada.
És comestible i molt apreciada habita a les costes Atlàntiques europees i a la Mediterrània
propi
Música
En la litúrgia romana, sèrie de textos i cants variables de la missa (propi de la missa) i de l’ofici diví (propi de l’ofici), dividida en dos grans blocs: el propi del temps i el propi dels sants.
Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…
Artà
Un dels dotze districtes en què era dividida Mallorca a l’època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d’Artà fins a la desmembració, al començament del s XIX, dels de Capdepera i de Son Servera.
goniatit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids, caracteritzats pel fet de tenir la conquilla enrotllada en espiral i plana, dividida en cambres per uns envans la juntura dels quals és simple i que es complica en el curs de llur evolució.
És un fòssil característic del Paleozoic, bé que els goniatits aparegueren en el Devonià i, sobretot, en el Carbonífer i els darrers representants són del Triàsic N'hi ha a Surroca, al Papiol i al N de Sant Joan de les Abadesses
ecumenisme
Cristianisme
Acció desplegada als diversos nivells per gairebé totes les denominacions cristianes amb el desig de restablir la unitat, fins i tot visible, que Crist volia per a la seva Església, dividida primer per l’anomenat Cisma d’Orient, i posteriorment per la Reforma.
El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…
cop
Física
Antiga mesura de capacitat per als àrids dividida en dos picotins, vint-i-quatrena part de la quartera; dita també mesuró a certes comarques, ha perdurat amb aquest nom (cop blader) al Gironès i a l’Empordà, on equival a 3,013 l.
Turíngia
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, situat al voltant de la selva homònima, entre el riu Werra a l’W i el Weisse Elster a l’E.
La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…
Califòrnia
Regió
Regió de l’Amèrica del Nord, a la costa del Pacífic, des del paral·lel 42°, al nord, fins al cap de San Lucas, extrem meridional de la península de la Baixa Califòrnia
, al sud.
És dividida entre l’estat de Califòrnia EUA, al nord, i l’estat de la Baixa Califòrnia Mèxic i el de la Baixa Califòrnia Sud Mèxic, al sector peninsular El territori de Califòrnia fou explorat pels castellans a partir de l’expedició de Diego Hurtado de Mendoza, que entrà al golf de Califòrnia el 1532, i la de Diego Becerra, que arribà l’any següent a la Baixa Califòrnia Atribuïda al virregnat de Nova Espanya 1534, hi continuaren les expedicions Hernán Cortés i Hernando de Grijalva 1535, Francisco de Ulloa, que el 1539 explorà la costa occidental de la Baixa Califòrnia, i Juan…
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
Creta

El palau de Cnossos, a Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina